Santa Maria de Tagamanent

A dalt del turó de Tagamanent es troba l'església de Santa Maria, dins del recinte del castell de Tagamanent. L'església forma part de l'Inventari de Patrimoni de Catalunya amb el número 29568.

Fotos preses en febrer de 2019 por Lidia Plaja García

Descripció

És un edifici romànic de finals del segle XII orientat a l'oest. Porta adovelada amb dues arquivoltes i columnes cilíndriques amb basament octogonal. Sobre la porta es troba un petit rosetó.

El campanar de dues finestres està edificat al mur oest a sobre de la porta i en línia amb aquesta.

Te dues naus laterals, segurament gòtiques, pressumptament posteriors, delimitades també a la línia de la façana. La nau esquerra te només una finestra, mentres que la dreta en té tres.

El sostre de l'església és de volta lleugerament apuntada de tres trams i àbsis. A la dreta esà la sagristia. LEs quatre naus laterals son de creueria.

L'edifici ha estat restaurat en època recent pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Al vlotatn queden edificis annexos, alguns derruïts i una porta que data de l'any 1736.

Història

El lloc és documenta ja l'any 993, quan el compte Borrell va cedir uns àlous situats al Congost. L'església ja es cita l'any 1098, per un cessió a l'abat de Santa Fe de Concas per fer un priorat. Finalment no es va fer i el priorat va passar a Sant Pere de Caserres, propietat dels vescomptes de Cardona.

Es té dubte si veritablement van venir els monjos i si van tenir continuïtat en Tagamanent. Entre els anys 1148 i 1257 té amb seguretat la titularitat un capellà, sent parròquia. Després de 1331 va haver un intent de passar la parroquialitat a l'església de Sant Martí. A partir del segle XIV consta com a propietat del bistat de Vic.

Desprès del terratrèmol de 1448 l'edifici va ser reconstruït. Des del segle XVI figura com a parròquia, i se li van fer petites obres de manteniment, dotant-la de nous retaules. Entre 1578 i 1619 es van realitzar una gran quantitat de reformes que van representar la remodelació de l'edifici: es van afegir les naus laterals i la capella del Roser, es va refer el campanar de cadireta per fer-lo de planta quadrada. També es va refer la coberta.

A partir del segle XVIII, amb la rectoria constrïda, l'església va caure en un abandonament progresiu que es va accentuar a començaments del segle XIX, quan va ser definitivament abandonada. Va tenir com a esglèsia sufragània la de Santa Eugènia del Congost fins l'any 1878, que actualment és la que té la parroquialitat del terme (des de 1940).

L'església va ser restaurada per la Diputació de Barcelona que des de fa alguns anys n'és la propietària. De la construcció romànica es conserva una part dels murs de la nau central, coberta amb la volta de canó apuntada. Recentment s'ha trobat les restes del Saló comptal del castell de Tagamanent (2013) en els que s'hi treballa en l'actualitat.