És una església romànica situada fora dels murs de la vila medieval de Peratallada, municipi de Forallac (Girona), en l'anomenat Barri de l'església. Actualment és la església parroquial del poble de Peratallada. Está considerada com a Bé d'Interès Local amb IPAC 7115.

fotos preses en agost de  2019
​			​

Descripció

En realitat es tracta d'una església romànica del tipus basilical a la que es va treure una nau als segles XVI al XVIII (o no es va arribar a construir), sent llavors molt reformada, ja que inclou a la reforma l'absis, que es va recrèixer per fer-lo una torre de defensa.

La volta de canó és apuntada como correspón al romànic tardà, i encara es nota la diferència perquè en una de les naus es va començar per la part oest, ja que presenta una forma més arrodonida. En la part frontal, al mur oeste hi ha una portada amb cornisa, una rosassa i tres mènsules. Els absis conserven les seves finestres romàniques. L'edifici està construit amb grans sillars de pedra ben escairats.

En l'interior es troba el sepulcre de Gilabert de Cruïlles, senyor de Peratallada (mort en 1348), a la nau nord, sobre un socle de pedra tallada. En la cara frontal de la caixa i emmarcats per una sanefa amb motius vegetals es llegeix "HIC IACET NOBILIS VIR: DN9 GILABERT0 DE CRU:DILIS DN9 DE PETRACIS: SA QI OBIT XI DIE IULII : ANO DNI M CCC XL VIIII : CVI9 AIA REQIESCAT IN : PACE AMEN"

Podria haber estat que la nau sud de la planta basilical no s'hagués construït o s'hagués retirat en època posterior per a realitzar les capelles que hi a al mur sud, que daten dels segles XVI al XVIII. A finals del segle XIX i principis del XX es va construir la sagristia (a la imatge es veu d'un altre color), que presenta una construcció totalment diferent de la de l'església i que es pot notar a les fotos.

La separació entre les naus es va realitzar en principi amb arcs de mig punt, que han quedat encastats a la paret, i que van ser eliminats per obrir altres de més amplada (a la part més propera a l'absis es pot observa l'arc former ceg integrat a la paret).

La porta està flanquejada per tres petites arquivoltas, que recorden més a la porta d'un edifici civil, ya que careix de timpà. Sobre la porta hi ha una cornisa i tres mènsules, una d'elles amb el cap d'un animal que pressuposen que va tenir un porxo o galilea.

En la part superior del mur oest es troba una rosassa i quatre arcs apuntats que formen la cadireta, si bé només dos d'ells (els més petits) ténen campana. Separats entre si dos a dos, en el centre es presenta una fornícula.

Història

L'any 1202, Gilabert de Cruïlles va presta homenatge al bisbe de Girona pel delme de la parròquia de "Sancti Stephani de Petracissa".

De l'any 1222 és el reconeixement fet per Ermesenda de Peratallada de la pertinència dels delmes d'aquesta parròquia per part de la Seu de Girona.

L'església de "Petracisa", y també la capella del seu castell figuren a les "rationes Decimarum" dels anys 1279 i 1280. També es relacionen en el nomenclàtor de parròquies de la diòcesi del segle XIV en endavant.

En aquesta església es veneraba la imatge de "la Santísima Majestad", coneguda pels seus goigs, que amb tota probabilitat era romànica, però que va desaparèixer amb tot el mobiliari litúrgic antic del temple.

Gilabert de Cruïlles II (ja que en aquesta època els noms es repetian molt i molt) va arribar a ser governador durant els regnats d'Alfons III, Pere III i Juan I en València, i es va casar amb una filla del rei de Mallorca.

Enllaços

Forallac (pàgina de l'Ajuntament)

Visitemporda

Visitperatallada

Art Medieval

Nik Duserm

Catalunya Medieval

Bibliografia

Jaume Pumarola, Peratallada, en pdf

Rio-Miranda Alcón, Jaime; de la Pinta Rodríguez, jordi Lluís, Un vertedero romano en "Can Aliu" Peratallada (Girona) (pdf), Puig Castellar (tercera època nº 1) Santa Coloma de Gramenet 1978.

Badia Homs, Joan (1982), Peratallada, Barcelona, Mediterrànea. ISBN 84-85984-05-6

Badia i Homs, Joan (1977) L'arquitectura medieval de l'Empordà, volum 1 (Baix Empordà), Diputació de Girona.

Pla Cargol, Joaquin, Monumentos románicos en tierras gerundenses, Revista de Gerona, (1967) en pdf

Video

Ubicació

Veure el mapa més gran

algunes fotos son de Jaume Domingo (marcades a la llegenda)