Santa Maria la Reial de Sangüesa

Esglèsia situada a Sangüesa, Navarra. És un temple romànic en transició al gòtic en el qual destaca la seva portada meridional quadrada. Va ser declarada monument nacional l'any 1889 amb identificador RI-51-0000056. L'esglèsia està situada dins del camí de Sant Jaume i als peus d'una carretera, per la qual cosa ha hagut de ser protegit el seu portal romànic per evitar el seu deteriorament.

Fotos preses l'agonst de 2013

Descripció

La capçalera romànica, dividida en tres parts, és del tipus basilical i data de l'any 1131, durant la primera fase de construcció de l'esglèsia. L'àbsis centrals és més ample i més alt que els dos laterals, i està perforat per tres finestres estretes amb arc de mig punt, columnes engastades i tres òculs. Les naus son posteriors de finals del segle XII i no ténen un creuer definit.

Els murs exteriors estan dividits per contraforts sense adornar. La construcció de la nau es va estendre des de finals del segle XII fins el XIII. Sobre el creuer s'eleva el campanar octogonal, acompanyat per una esbelta escala rodona i cobert amb una teulada piramidal que va ser construïda un xic més tard en la transició del segle XIII al XIV, i mostra clars elements estilístics del període gòtic amb finestres ogivals i gàrgoles.

La portada te tres estils arquitectònics diferenciats respecte a l'estic romànic, que seria el primer amb l'inici de la construcció l'any 1131 en que es construeixen les arquivoltes apuntades, decorades amb estatuetes, la segona l'any 1160, en que el mestre Leodegarius d'ascendència francesa, va treballar en la portada romànica en la part inferior a cavall entre els segles XII i XIII, i finalitza la portada el mestre de Sant Joan de la Penya que va acavar el Pantòcrator, rodejat dels símbols dels evangelistes amb àngles i apóstols a abdós costats i per sota.

En la part interior es venera la imatge de la Verge de Ròcamador, en l'absidiola esquerra. A l'absis central, una mica avançat presideix un retaule major d'estil plateresc de 4 nivells, obra de Jorge de Flandes. Mentre que a l'àbsis dret hi ha un crist crucificat amb el seu altar corresponent.

En el mur del transsepte es pot veure la transició del romànic al gòtic: el que va ser un finestral exterior, finalment va donar pas a un arc apuntat més petit, deixant la seva anterior funció en suspens.

Sobre la nau central s'eleva un cimbori protogòtic influït per l'art cistercenc que va ser cobert per una torre posterior del segle XIII-XIV.

Historia

Ja al segle XI es van construir a SanGüesa un pont sobre el riu Aragó, pel que passava el camí aragonès, una de les rutes del Camí de Sant Jaume.

A finals del siglo XI, Sanç Ramires, rei d'Aragó i de Navarra, va fe construir un palau molt porper al pont mencionat, el PAlau reial de Sangüesa o Palau-castell del Príncep de Viana. En el recinte, i per donar servei religiós al palau, també es va construir l'eglésia de Santa Maria la Reial. La primera referència per escrit data de l'any 1131, quan Alfons I el Bataller, successor de Santç Ramírez, va llegar el palau, inclosa l'esglèsia al GErmans hospitalers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

L'Orde va mantenir una comanda a SanGuesa fins l'any 1351.

Posteriorment, totes les possessions van passar al bisbat de Pamplona.

S'ha de ressaltar especialment que es troba una talla de la Verge de Ròcamador, procedent de la còpia de la verge original del Santuari de Ròcamador, que és una verge assentada xapada en plata, encara que actualment és una de les tantes verges negres, i es deu a que en el segle XI van haver moltes peregrinacions al Santuari de Ròcamador perquè era un important centre de peregrinació. Alctualment la verge de Ròcamador és la patrona de Bretanya, i es troba venerada en diverses esglèsies del camí de Sant Jaume, com ara un Santuari a Estella o en l'hospital del poble d'Olite.

Enllaços externs

Wikipedia (en espanyol)

Bibliografia

Müller, Beatrix. La arquitectura plástica de Santa María la Real en Sangüesa (Navarra).

Cynthia Milton Weber (1959). «La portada de Santa María la Real de Sangüesa». En Diputación Foral de Navarra. Consejo de Cultura. Institución Príncipe de Viana, ed. Revista Príncipe de Viana, (76-77)

Juan Cruz Labeaga Mendiola: El culto a la Virgen de Rocamador en Sangüesa

La portada de Santa María la Real de Sangüesa (pdf)

Paisajes románicos