Sant Joan de Fàbregues

L'església de Sant Joan de Fàbregues és romànica del segle XI, situada en el terme municipal de Rupit i Pruit, en l'extens Pla de Fàbregues i tenint a l'altra banda del profund vall del Bonegre (afluent del Ter) els cingles del Pla Boixer. S'eleva a 810 metres sobre el cim de Sallent i al costat de la pista que porta de Rupit a Vilanova de Sau.

Fotos preses el gener del 2019 per Lidia Plaja
 

Descripció

Cimborrio de San Juan de Fábregas

Es un edifici romànic documentat ja l'any 968 amb àbsis de disposició trevolada, damunt del qual s'eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Els absis tenen arquets i lesenes llombardes, i a cadascú d'ells s'obre una finestra amb esqueixada. A ponent te un campanar de secció quadrada que està inclós en el cos de la nau amb només quatre finestres de mig punt.

A la banda de ponent està adossada la rectoria, assentada sobre el desnivell del terreny un xic més baixa.

A migdia hi ha un pati enjardinat que conserva un antic cementiri, en la porta del qual te la data de 1777. La porta de l'esglèsia, que dona a migdia és més tardana de la construcció original de l'església, de finals del segle XI o principis del XII.

Hi ha dos arcs torals que son típicament gòtics, que responen segurament a un reforçament a causa dels terratrèmols de l'any 1427.

Vers l'any 1770 es va reformar l'interior de l'església als usos que tenia com a església parroquial, però totes les mutilacions i l'arrebossat van ser desfets a ran d'una restauració posterior.

Es bé inventariat, amb identificador IPAC 23445


Vista de la iglesia desde el camino de Vilanvova de SauHistòria

Les primeres dades sobre aquest temple apareixen històricament l'any 968, com el castell de Fàbregues en el qual tenia la seva demarcació.

L'actual església data de finals del segle XI o principis del XII, amb estil típic llombard, encara que conserva elements més tardans, com el portal de migdia, el cimbori, el campanar i els arcs torals i abarrocaments interiors.

Va ser l'església parroquial de Rupit fins l'any 1878, moment en que la vila passa a tenir com a església parroquial la de Sant Andreu. En el seu moment més important va tenir 62 masos en la seva demarcació.

Durant els anys 70 del segle XX va ser restaurada pels Amics de Rupit i la diputació provincial, moment en el que es retiren totes aquells arrebossats típics del barroc i algunes mutilacions.

 


Compartiments del retaule major de Sant Joan de FàbreguesRetaule

 Es desconeix el lloc d'execució del retaule, que és anterior a l'any 1503. Només es conserven 3 compartiments, amb les representacions de Sant Joan Evangelista a l'illa de Patmos (compartiments laterals).

És una pintura al temple i oli sobre fusta que se suposa contractat como el de l'església de Vilanova de Sau a Joan Gascó, que té elements tardogótics (monumentalitat de les figures de la taula principal sobre fons daurat i estofat), amb elements del renaixement (com l'articulació i proporcionalitat de les figures tenint com a rerafons un paisatge).

Se suposa que aquest treball és el més antic que es pot atribuir al pintor navarrés Joan Gascó.

Es pot visitar al Museo Episcopal de Vic, i té com a referència MEV 3074, 45, 73

 


Enllaços externs

Enciclopèdia

Viquipèdia

Ajuntament de Rupit i Pruit

Museu Episcopal de Vic


Video

 


Ubicació

Veure el mapa més gran


Fotos de Lidia Plaja i Viquipèdia

Català