L'església de Sant Feliu de Canovelles (nucli antic de Canovelles), està situada en un promontori que domina la vall del riu Congost per llevant i el torrent de Fongues per ponent de la plana del Vallès Oriental. Molt propera a la Ronda Nord de Granollers, pràcticament passa desapercebuda en un lloc de calma i sosec en forma de falca entre urbanitzacions i el polígon industrial. Lèsglésia està protegida com a Be cultural d'interès local amb IPAC 28510.

Fotos preses en agost de 2021

Descripció:

Es l'església parroquial de la població, i encara continua fent el servei totes les vespres de festiu a les 12:30 hores. L'edifici podria ser del primer romànic dels segles XI o XII, reformat posteriorment dins del mateix estil romànic tardà, ja que presenta una volta de canó apuntada (possiblement del segle XII o XIII). Conté un àbsis semicircular amb una finestra central abocinada a bastant alçada amb arcs llombards sota la cornisa.

La disposició de l'església es trilobulada, es a dir les absidioles están contraposades entre elles i perpendiculars a l'àbsis principal, degut a que és una església d'una sola nau. L'absidiola del costat nord va desaparèixer sobre l'any 1500, segurament per la construcció dels annexos de l'església, com la rectoria o la sagristia. L'altra absidiola ha estat reconstruïda recentment.

La nau és molt llarga i conté algunes obertures cegades i un ninxol que es correspon amb el sud. També conserva dues finestres al costat sud per les que entra llum a l'església. Els elements de construcció son de petit tamany encara que escairats, i de difernts procedència, donat els colors dels carreus.

La façana oest és la que presenta dos detalls constructius diferents:

-La portada romànica del segle XIII que sobresurt de la façana i està emmarcada per dues columnes de fust prim coronades amb capitells simples derivats dels corintis que es sobreposen. La portada conté tres arquivoltes que descansen sobre dos frisos ornamentals amb decoració taquejada, per acabar en dos ressalts i la columna abans mencionada. Podria ser influència directa de les escoles del Roselló i possiblement per la seva forma amb decoració pròpia podria ser influència directa de l'escola de Lleida (cas de la ziga zaga que es pot veurre a la catedral de Lleida o a les portades d'Agramunt, Verdú, vilagrassa i d'altres.

- L'altre detall és un que es presenta amb asiduitat en les esglésies de la zona, i és la finestra geminada amb columna central que suporta un capitell amb decoració geomètrica. La cadireta està construida sobre la façana oest.

En el seu interior es conserven dos pintures dedicades a Sant Roc i a Sant Andreu de finals del segle XVI. També es conserva una còpia de la talla (possiblement gòtica) de la Verge de Bellulla (era un sampturari que dona nom a un barri ja desaparegut), que és la protectora de les malalties dels ulls i que se ser trobada per una pastora que va seguir un bou que li va indicar el lloc on estaba enterrada cavant amb les seves potes. La talla original va desaparèixer durant la Guerra civil, i és la patrona de Canovelles.

Les finestres abocinades es troben en els murs i en els àbsis presenten analogia amb les finestres absidials de l'església de Sant Pau del Camp de Barcelona.

Història:

La localitat de Canovelles (Canuvellas o Canuvellis) es documenta per primera vegada en una permuta de terres efectuada entre nobles l'any 1008. Tres anys desprès en una bula del papa Segi IV es confirmen les possessions com del monestir de Ripoll.

No consta una data fixa de construcció de l'església, i encara que els primers registres que es troben a l'arxiu diocesà són del segle XIV, es creu que el document de l'any 1072 en què Berenguer Guislabert va vendre una propietat situada al terme de la parròquia de Sant Fèlix de Canovelles i la de Santa Eulàlia pot donar peu a creure que l'església ja estava construïda aleshores. El seu estil trilobulat és d'ascendència visigòtica que es pot trobar a Sant Pere de Terrassa, però va ser molt popular en altres esglésies com Sant Martí del Brull, Sant Nicolau de Girona, Sant Pau de Sant Joan de les Abadesses o Sant Pere de Pons, a algunes els tres absis són de la mateixa dimensió i en altres hi ha un absis principal a l'est i dues absidioles més petites, encara que continguin també finestra de doble esqueixada.

Del segle XIV ens ve la notícia que a l'església hi havia tres altars dedicats a Sant Feliu, Sant Joan i Santa Maria, encara que resulta impossible determinar si hi van estar totes les advocacions alhora o es van anar afegint o intercanviant durant els segles XI al XIII .

Per la singularitat de la façana de ponent se suposa que l'església original es pot haver allargat, i encara que la construcció es mostra unitària, podria ser que es comencés al segle XI i s'acabés a finals del segle XII, tingués una ampliació cap a finals del segle XII o tota la construcció fos del segle XII.

La prova que la nau va ser ampliada pogués ser el petit accés que hi ha al mur de migdia que es troba encegat (és visible des de fora), però no es pot trobar cap mena de tall de fase constructiva. El mur del costat nord sembla més antic i data dels segles X i XI i que probablement pertanyés a Can Castells. Possiblement el fet de fer una comunicació entre la masia i l'església reduís a runes l'absidiola nord.

L'any 1678 es va autoritzar a construir a Jerònim de Magarola (de Can Castells) una tribuna que donava a l'interior de l'església, encara que la que es conserva actualment data de l'any 1774.

L'any 1965 es va recostituir l'absidiola sud amb les restes caigudes de la mateixa i el campanar, conservant l'estil existent.

Durant la Guerra Civil espanyola van desaparèixer diversos béns de l'església, sent el més sentit la talla de la Verge de Bellulla (recuperada per compra el 1872), que va ser emplaçada en aquesta església quan amb la desamortització de Mendizábal es va tancar el santuari de Bellulla, un convent d'arquitectura renaixentista.

Enllaços:

Aldea Global

Ajuntament de Canovelles - Patrimonio

Viquipèdia

Catalunya Medieval

Estimada Terra

Bibliografia:

Románico digital

Goigs. nostra senyora de Bellulla. Canovelles. 800 aniversari (1216-2016) (edición facsímil con reseña histórica). Publicado por la Parroquia de San Félix y la Comissió Sant Antoni Abat (2016). (en catalán)

Canovelles, de poble a ciutat, 1008-2008. Dantí Riu, Jaume; Capdevila, Alexandra; Terradas. M. Encarna. Ajuntament de Canovelles 2008, 226 páginas. (en catalán)

Som mil·lenaris! História il·lustrada de Canovelles. Bertran, Xavier. Fundació Martí l'Humà i Ajuntament de Canovelles, 2008. 30 pag. (en catalán)

Noms i llocs de Canovelles. Enric Garcia-Pey. Historia de Canovelles 3. (es llegeix en Yumpu)

Ubicació:

Video: