L'art romànic

L'arqueòleg francès Charles de Gerville va ser el primer en donar el nom romànic a l'etapa que comprenia des de la caiguda de l'imperi romà fins el segle XII en una carta dirigida al seu amic Arcisse de Caumont, l'any 1818. Caumont va proposar tres èpoques diferenciades, la primera (segles V al X), la tardana (segles X al XII) i la de transició (segle XII). Però és a principis del segle XX que l'història de l'art va restringir la cronologia, situant el primer romànic a finals del segle X fins a la vinguda del gòtic, que va fer canviar les dates depenent de les zones geogràfiques.

Les etapes definides del romànic son el primer romànic, o romànic llombard, que es va desenvolupar a finals del segle X, el romànic ple (que es desenvolupa en el camí de Santiago, el romànic vernàcul (típic castellà d'influència francesa) i el romànic tardà (que donarà pas al gòtic, inclús fent barreja d'estils).

El romànic s'expandeix des de la Llombarida (de la que pren bona nota el romànic català i aragonés), de Borgonya i de Normandia. En aixó van tenir, en gran mesura, l'expansió de les ordres religioses (Cluny i Císter) que van construïr monestirs que van ser els centres urbans i culturals de l'època.

Amb l'aacabament del mon l'any 1000, al que tenien molta po els habitants d'occident, l'esglèsia va anar guanyant influència i protagonisme. Les esglèsies eren llocs de culte, però també de recolliment. El tipus de recolliment que donaven les esglèsies romàniques era apaivagar la po i aflicció que tenien els homes de l'edat mitjana a la nit (per a ells dormir era com morir), per la qual cosa els habitants dels pobles es refugiaven a l'esglèsia i dormien en aquella fins que despuntava l'alba.

La peregrinació a Santiago de Compostel·la pel Camí de Sant Jaume porta a la península gran quantitat d'influències des de França i Itàlia.

Els nobles van tenir una gran relació amb bisbes i abats, intercanviant favors per la salvació de la seva ànima. Això va possibilitar la creació de tot un mon envoltat les esglèsies en què els arquitectes feien el temple, picapedrers i pintors ornaven el mateix amb motius coneguts pels fidels, com una mena d'Escriptures gràfiques per a bon enteniment dels fidels (es pot veure per exemple als frescos de les esglèsies o capitells dels claustres de monestirs) que no tenien accés a la cultura i no sabie ni llegir ni escriure.

El romànic peninsular va començar per la part oriental, pels comptats catalans amb les primeres volta de canó, es fan servir pedres esquadrades sense pulir, es comença a emprar l'arc de mig punt, les capçaleres de les esglèsies es realitzen amb ábsis, i es comencen a fer més altes les naus i s'utilitzen pil·lars de sustentació.

En un primer moment les esglèsies es pintaven amb motius religiosos i pràcticament les esculptures no es feien en pedra, sinò en petites talles de fusta.

Durant el romànic ple, ja s'esculpeixen façanes, les portes s'obren i comencen a ser monumentals, i es comença a veure a la porta, si l'edificació és importan, l' abocinament de portes i finestres. També és típic del romànic el canecillo (part de la biga que surt a l'exterior, normalment adornada amb gossos -cans).

En el romànic tardà les solucions arquitectòniques ja està afiançades i els murs comencen a ser mes esbelts, reduint-se de nou els motius ornamentals. Això és degut especialment a la proliferació de l'art cistercenc, que dona més importància a les concepcions espirituals de Bernat de Claravall en contra de les concepcions estètiques.

Seguim parlant del romànic en diferents capítols:

- Influències en el romànic.

- Feudalisme.

- Divisió de l'Imperi Carolingi.

- Monestirs.

- Reforma de Cluny.

- Creuades.

- Arquitectura.

- Plantes de les esglèsies.

- Elements arquitectònics.

- Decoració: pintura i esculptura.

- Romànic en altres païssos.