Santa Maria de Cardet
Santa Maria de Cardet, coneguda com Santa Maria de les Cabanasses, és l'església parroquial de Cardet a la vall de Boí, comarca de l'Alta Ribagorça, provincia de Lleida. És romànica del segle XII (amb modificacions del segle XVIII). Com totes les esgléises de la vall el seu estil es romànic llombard, encara que la seva gran diferència amb les altres esglésies de la vall és la seva situación en un vessant molt escarpat, per la qual cosa l'àbsis està recrescut, i a sota hi conté una petita cripta. També crida l'atenció la seva cadireta en lloc dels típics campanars adossats. Forma part del grup d'esglésies de la Vall de Boí que és patrimoni de la Humanitat amb identificador 988 des de l'any 2000, Bé d'Interès Cultural espanyol des del 13/10/1992 amb RI-51-000707, i Ben Cultural d'Interès Nacional amb IPAC 3800.
| Fotos preses l'agost de 2017 | ||||
|---|---|---|---|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Descripció:
L'església és de nau única amb àbsis semicircular, i s'adapta al vessant natural del terreny amb la suuperposició de dues plantes, de forma que hi ha un nivell semisoterrani o cripta. La capçalera, decorada exteriorment amb arcuacions i lesenes contínues està tant a la planta superior com a la inferior..
El nivell inferior correspon a un àmbit de planta absidiada amb volta semiesfèrica de pedra amb traces de inferior corresponde a un ámbito de planta absidiada con bóveda semiesférica de piedra con traces d'encanyissaat de cindri, a la que s'accedeix des del pla de la nau mitjançant una escala retractable. La coberta primitiva del cos de la nau queda oculta per diverses obres de reforma.
La façana principal s'orienta a ponent i en el mateix mur s'ha insertat una cadireta amb dos arcs en un nivell més baix i un arc en un nivell superior. L'entrada està protegida per un petit porxo cobert amb una teulada a dues aigües.
La part interior de l'església està considerablement transformada respecte al seu estat original. L'àbsis queda ocult per un retaule barroc. Tota la nau del temple està arrebossada i parcialment pintada. El aviment te dos sectors, una part encimentada i una altra amb un terre de fusta. Del mobiliari destaca el retaule barroc de l¡àbsis central que és del segle XVIII, i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) es conserva un frontal romànic del segle XIII. En el seu lloc s'ha deixat una reproducció.
En èpoques tardanes es van afegir a l'església una sagristia i una capella que desfiguren l'obra original romànica. L'aparell de construcció presenta diverses fases, a la part sud i occidental els carreus son irregulars i petits disposats en filades horitzontals desiguals; la part de l'àbsis està feta amb carreus mes grossos i escairats, que s'alternen amb pedres tosques per acolorir i augmentar els elements singulars, com les lesenes. Les arcuacions llombardes són esculpides en el mateix bloc que els fan de suport. En una d'elles el mestre d'obra ha esculpit un cap humà. La façana de ponent amb l'espadanya de dos ulls està feta amb carreus petits i regulars disposats en filades. Tot això fa pensar que pot ser una església construida en part al segle XI i l'altre part al segle XII, possiblement reformada coincidint amb el moment que es consagra el grup principal d'esglésies de la vall (Taüll, Erill la Vall i Boí).
Els bens initegrats a la declaració de Be cultural d'Interès Nacional son la pila baptismal de pedra, la pica beneitera de pedra, el forellat de ferro forjat, un retaule de fusta policromada del segle XVIII, una imatge de Santa Maria, de fusta policromada del segle XVIII; un retaule de fusta tallada i policromada, un Salomó de torn i talla dels segles XVIII-XIX; un lamapadri de ferro forjat del segle XIX, un hostier de fosa de ferro; un aiguamans de ceràmica del segle XVIII; un fanal de processó de llanua retallada del segle XIX i canelobres de llautó repussat i gravat del segle XIX.
Història:
La documentació dels segles XI i XII on es descriu la vall de Boí no parla mai d'organització per parròquies, sinó de pobles, cosa infreqüent en aquella època. Això, i el fet que les esglésies es trobaven segregades en els sectors extrems dels pobles i que no constitueixen elements generadors de nuclis de població, sembla indicar una implantació eclesial sobre un espai ja estructurat en el que els temples no vantenir una incidència destacada. Segons aixó, la implantació de les esglésies hauria estat posterior a la formació dels nuclis poblacionals, dels que es desconeix el seu orígen.
La implantació de l'església de Cardet seria posterior als primers anys del segle XII i com a resultat d'una operació promoguda pel monestir de Lavaix, senyor del lloc. Les parts romàniques del temple actual s'han de situar dins d'aquesta cronologia, que ve a coincidir amb la del frontal procedent del temple que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.
L'any 2004 va ser objecte de restauració, però aquesta no va revertir l'església al seu estat romànic pur, sinó a l'època de principis del segle XX. Els motius son que a finals del segle XIX o principis del XX es va constriuir la sagristia, es va pintar i es va conformar l'ambient interior; també que durant els anys 70 es va construir una nova coberta de pissarra a dues aigües amb una estructura de fusta. Es van recrèixer els murs laterals per posar una biga que reparteix les càrregues i fa també funció d'atirantat entre els tirants que van de la coberta a la volta. Llavors els arquitectes adscrits a Patrimoni de la Generalitat van tractar l'església com si fos un moble (de forma total, continent i contingut), i desprès de fer les preceptives prospeccions arqueològiques es van recuperar i consolidad els revestiments existents, es van restaurar els objectes, es va facilitar l'accés a la cripta amb una escala retractable, es va millorar l'accés a la part superior de la volta i es va fer una reproducció del frontal romànic que està exposat al MNAC per posar al seu lloc. Es va desmuntar la coberta i es van posar be els tirants de compensación (que estaven mal posats), es va impermeabilitzar i aïllar i es va refer la teulada de la sagristia. Especial atenció es va tenir sobre el drenatge d'aigua canviat els pendents del camí d'accés a l'església, drenatge dels murs perimetrals i fer una instalació elèctrica nova. Finalment es van substituir les fustes en mal estat (pensem que l'església i la cripta s'inundaven per efecte de riuada que feia el camí d'accés).
Enlaces externos:
Esglésies romàniques de la Vall de Boí
Arquicoral, Frontal del altar de Santa Maria de Cardet
MNAC, Frontal del altar de Cardet
Bibliografia:
- Adell i Gisbert, Joan-Albert; [et al]. «Santa Maria de Cardet». A: Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. ISBN 84-412-2511-7.
- Gavín, Josep Maria. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7.
- Centre del Romànic de la Vall de Boí. La Vall de Boí, Mil anys dàrt romànic [dossier educatiu].
Ubicació:
Video:
Español
Català
English