Mare de Déu de Foix

L'església de la Mare de Déu de Foix està situada al municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), i està inclosa al Patrimoni Arquitectònic de Catalunya amb el número 4878.

Fotos preses el febrer de 2019 per Lidia Plaja García

Descripció

L'església està situada en un penya-segat a prop de la capçalera del riu Foix, a 643 metres d'altitud, o es torbava el castell de Foix, que data del segle XI.

És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, sostinguada per arcs torals. L'àbsis és hexagonal, amb nervis i clau de volta esculpida. La porta d'accés esta situada a migdia i és adovellada format un arc de mig punt. A la façana de ponent s'enlaira el campanar de cadireta de quatre finestres de mig punt.

Està envoltat de ponent cap a llevant per la part sud, per una muralla amb una torre i una entrada que dona a les escales d'accés de l'església. Donat que és un santuari, està ben conservat i gestionat per la Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix, que té com objecte el manteniment i promoció d'activitats.

Història

Hi ha referències que en aquest lloc hi havia una capella des de l'any 608, que va ser reedificada l'any 730. El castell es documenta l'any 1067. En el segle XII Bernat Marcus va posseir el castell de Foix, que posteriorment va passar als Bell-lloc, als Tarragona i posteriorment als Cervelló, fins que l'any 1388 els senyors de Foix el van comprar al rei. Els PEguera van ser els darrers marquesos de Foix i van ser enterrats en una cripta del temple.

L'any 1198, Guillem de la Granada, senyor del Castell de Foix va deixar testamentant que es fes una església. L'església es va construir a finals del segle XII o principis del XIII i es va reformar l'any 1263, que va ser ampliada. Va ser consagrada per Fra Pere, bisbe de Santa Justa de reialme de Cerdenya. Llavors tenia tres altars, dedicats a Santa Maria, a Sant Miquel i a Sant Macari.

L'any 1557 es va realitzar reformes a l'església i durant l'any 1598 es va construir la sagristia. L'àbsis primitiu es va substituir durant el segle XVIII per un altre poligonal i es va construir la capella del Sant Crist (1705).

L'any 1892 va deixar de ser parròquia de l'antic nucli de Foix, ja que l'ultim rector, Mossen Pallerols, va ser assassinat. Durant la Guerra Civil va sufrir danys que van fer que entrés en ruïna.

Fins la guerra civil es venerava la Mare de Déu de Foix, una talla de fusta negra de tradició romànica, que va ser expoliada o destruida, encara que en l'actualitat s'ha pogut fer una rèplica de la mateixa i presideix l'església.

El 29 de juny de 1982 la Diputació de Barcelona va aprovar el projecte de restauració de l'ermita, i el 13 d'octubre d'aquell any es va signar la documentació. El 4 d'abril de 1988, en acte públic, amb la presidència d'autoritats de la Diputació, Ajuntament de Torrelles de Foix i les parroquials de Sant Genís de Torrelles, es va posar l'actual verge negra consagrant l'altar en un acta en que tots els sacerdots de la comarca de l'Alt Penedès van celebrar l'eucaristia.

Sota l'ermita es troba la cova on, segons diu la tradició, va ser trobada la Verge de Foix.