Sant Martí de Maçanet de Cabrenys

L'església de Sant Martí és l'església parroquial de la població de Maçanet de Cabrenys, i està situada a la part més alta del nucli antic de la població, a la plaça del castell. L'església està protegida com a Be Cultura d'Interès Local amb IPAC 19871.

Fotos preses en abril de 2022

Descripció:

L'església, situada al centre del poble, te una nau amb volta de canó lleugerament apuntada i amb àbsis semicircular. L'àbsis presenta la característica articulació del seu mur amb decoració amb dents de serra i una arcuació cega. Algunes mènsules contenen motius en relleu. De l'època romànica queden també tres finestres de doble esqueixada, alguna d'elles reformada. Hi a dues portades, una a ponent (modificada) que té a sobre una finestra barroca de l'any 1731, i l'altra, més destacada, a migdia, i es coneix com la "porta ferrada", degut a la gran quantitat de ferreria que hi ha a les seves portes que està emmarcada entre dues finestres de diferent tamany. En aquesta darrera apareixen també relleus molt esquemàtics que representen personatges i fruits.

Tota l'església està realitzada amb blocs de granit, molt voluminosos i ben escairats. De l'interior només s'ha de destacar el doble arc triomfal i en degradació, i la coberta ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s'enlaira un campanar de planta octogonal amb arcada de mig punt, que és un afegit barroc dels segles XVII o XVIII.

Como en d'altres esglésies de la comarca no faltes làpides gòtiques. Apareixen encastades en el mur de migdia, i la inscripció millor conservada data de 1340. Fruit d'unes obres de fortificació realitzadas durant els segles XVII o XVIII, es van afegir dues galeries laterals sobre els murs romànics de la nau.

La làpida que es guarda a l'església no pertany a aquesta, sinó a la de Sant Miquel de Fontfreda, degut a que la làpida es trobava en la part exterior de l'església y d'aquesta manera s'evita el seu expoli.

Història:

En un precepte de l'emperado Lluís I l'any 814 es concedeix la propietat de Ceret a Wimar i al seu germà Radon, en la que figuren ja els límits la villam Macanetum.

Es suposa que ja en el segle IX ja s'havia edificat un temple més petit que l'actual, com tenen els pobles del voltant les seves esglésies, com Sant Pere de Ceret (800) o Sant Pere d'Albanyà (820). L'església es va advocar a Sant Martí de Tours, ja que era molt popular en època carolingia.

La primera notícia de l'església de Sant Martí de Maçanet es troba l'any 1017, en la donació del compte Bernat Tallaferro a la Seu de Besalú: "in valle quae dicitur Mazaneto ecclesiam sancti Martini", i també es reflexa en uns tributs del cens de Sant Pere de Camprodón a la parròquia l'any 1074. O en 1189 en què el capella de Sant Martí de Maçanet estableix un camp situat a la capçalera de l'església.

L'església actual data de finals del segle XII o principis del XIII, construida en tard-romànic amb la nau lleugerament apuntada. Formava part d'un castell i juntament amb unes cases feien un recinte amurallat de forma hexagonal.

Va ser objecte de reformes entre els segles XVII i XVIII, amb l'adiccío de la torre del campanar, de disseny renacentista i l'obertura de noves finestres. Entre els anys 1731 i 1736 es va procedir al sobre-alçat de l'església. Durant la Guerra Civil es van cremar les imatges i retaules barrocs, i l'edifici es va destinar a d'altres usos no eclesiàstics.

Entre 1971 i 1972 es va procedir a la reforma de l'edifici, treient la capella dels Dolors, de la torre amb escala de cargol que pujava al campanar i es va desfer un afegit de l'àbsis, que va deixar aquest al descobert. Es van treure el cor, les troies, el baptisteri i els altars. Especialment es va treure tot l'arreboçat de cal. En l'any 1986 es va procedir a una nova restauració consistent en la consolidació dels murs exteriors i interiors i la façana. A més es van treure alguns afegits i es va deixar tal i com la veiem ara.