Sant Joan de Boí

És una església romànica de una sola nau que es troba al poble de Boí, a la Vall de Boí (comarca de l'Alta Ribagorça, província de Lleida, Espanya).

Es va començar a construir a finals del segle XI (es cita l'any 1079 com a ja existent, d'aquesta manera es considera la més antiga de l'indret), i tenia una estructura original de tres naus acabades en tres àbsis semicirculars amb coberta de fusta. Posteriorment ha sofert moltes reformes i ha quedat un dels àbsis i part de la volta. L'any 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat juntament amb les altres 7 esglésies de la Vall de Boí (Esglésies romàniques de la Vall de Boí).

Fotos preses l'agost de 2017

Descripció

L'església original de Sant Joan, construida al segle XI te una estructura basilical amb tres naus acabades en tres àbsis semicirculars i coberta de fusta. La coberta va ser retirada i es va construir al poc una sola volta de canó, quedant les dues naus laterals convertides en capelles. Dos dels àbsis originals s'ha perdut, restant només un dels laterals, el de la part meridional que està proper al campanar. També s'ha perdut el pòrtic (soposadament, ja que no s'ha pogut verificar que va existir).

La separació entre naus es realitza amb arcs formers de perfil de mig punt que descansen sobre pil·lars, formant quatre trams. Els més propers a la capçalera son de secció rectangular (segurament perquè en ésser reformat l'àbsis en temps moderns i deixar una paret plana, perdrien la seva forma.

L'edifici primitiu presente una decoració llombarda que s'ha perdut degut a que durant el segle XIII es va destruir parcialment i es va refer en el segle XVIII amb una altre estil totalment llis, conforme a la seva època. Recentment s'ha tornat a restaurar parcialment tornant a la coberta original de fusta amb dues vessants i conservant els guixos i motllures corresponents a algunes restauracions del barroc.

Història

El poble de Boí era amurallat i va crèixer al costat del castell més important de la vall (del que avui dia només en queden les restes). El castell de Boí va donar nom a tota la vall i pertanyia al senyor d'Erill, vasall dels comtes de Pallars Jussà, juntament amb el castell d'Erill (Erillcastell) i d'altres possessions. Aquest fet va donar condicions molt favorables per a la construcciói renovació de moltes esglésies a aquella vall.

El poble ja es cita l'any 1064, ja que juntament amb la seva església i llocs de la vall (també el castell d0Erill i altres foranis de la vall) va ser motiu de bescanvi entre els comtes del Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia de la Marca amb els comptes del Pallars Jussà, Ramon V i València de Tost.

En el conveni de 1140 entre el bisbe d'Urgell i el de Roda d'Isàbena, tota la vall, excepte el tram final van romandre amb l'Urgell donada la seva vinculació amb el comte de Pallars. Durant el període de l'Edat Mèdia i l'Edat Moderna es va regir per un règim especial que feia que els diaques haurien de ser nascut a la vall, igual que els de la resta de les esglésies i se regien per un co-rectorat que tenia el seu centre al santuari de Caldes de Boí.

En 1962 Sant Joan de Boí va ser declarat monument històric-artístic, i a la década dels 70 del segle XX es va realitzar una restauració integral que la va restituir al seu primitiu aspecte. Amb les altres 7 esglésies de la vall de Boí, l'any 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En la darrera restauració es van trobar algunes pintures originals que no van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya com els originals que es van traslladar per part de la missió de l'Institut d'Estudis Catalans per a la seva preservació. Aquestes pintures han quedat en l'església conjuntament amb les còpies de les emportades al MNAC.

Campanar

El campanar es va adossar a l'església al segle XII. L'església es va incendiar al segle XIII, quedant greument afectada la torre del campanar que va perdre els tres cossos superiors. El campanar tenia la mateixa disposició que les altres esglésies de la vall de sis cossos, i van quedar només els tres inferiors amb la típica decoració llombarda. A sobre es va construir un cos diferent sense la decoració llombarda i només amb una sola finestra per cara en lloc de la doble geminada de l'estil anterior. La otrre de l'església de Sant Joan de Boí feia també de talaia, ja que estava orientada i alineada amb les dues esglésies properes de Sant Climent de Taüll i Santa Eulàlia d'Erill-la-vall.

Pintures murales

El temple contenia un conjunt de pintures murals romàniques que en teoria vesties interiorment l'església. Eres de temes variats, com la representació d'animals fantàstics, camells i galls. Una de les escenes més importants era la lapidació de Sant Esteve.

L'important conjunt històric de Sant Joan de Boí va ser descobert en tres fases i moment històrics diferents:

1. La Missió arqueológico-jurídica organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1907 amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Maria de Brocà, José Gudiol, Josep Goday i Adolf Mas que van realitzar els treballs de camp.

2 L'any 1019 es produeix l'arrencament de pintures amb la tècnica del Strappo i van ser portades al MNAC. Durant la realització dels primers arrencaments van començar a sortir més pintures que van ser tractades de la mateixa forma.

3. Durant les obres de restauració del temple en la dècada dels 70 del segle XX pel doctor Joan Ainaud de Lasarte es van descobrir les darreres, quedant algunes al seu lloc i altres vàren ser portades al fons de reserva del MNAC (actualment estan al museu diocesà de Lleida, en la que s'esposa una part).

Pintures exteriors

També es conserven restes de la decoració que cobria l'exterior de la façana de l'entrada de l'església. Les pintures daten del segle XII (posteriors a les murals interiors, que daten del segle XI). Es tracta d'una escena teofànica, possiblement presidida per l'Agnus Dei o el Crismó amb quatre àngels que el sostenen, el sol i la lluna a la part superior i diverses figures humanes (un d'ells possiblement un evangelista o profeta). En les dareres reformes per restauració i consolidació d l'esterior del temple l'any 1997 es van trobar fragments de pintures nous, per la qual cosa s'ha procedit a la seva extracció i actualment estan conservades al MNAC. En 1999 es va realitzar una restauració per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya en la que es van impermeabilitzar els murs exterior i el mur de contenció de la façana oest, acondicinonant tot l'accés a l'església.

Talles romàniques

Es van tobar quatre talles romàniques procedents d'un davallament que s'han catalogat com de l'Escola d'Erill-la-Vall que es guarden al MNAC. També hi ha una talla pertanyent a aquesta església que es conserva a Sant Climent de Taüll. Un frontal de l'altar policromat dedicat a Sant Pere, datat del segle XIII també es troba al MNAC.