L'església parroquial de Sant Julià de Lliçà d'Amunt està situada al centre del nucle dispers de Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), provincia de Barcelona. Està a migdia de la masia fortificada de Can Puig. Es un Bé integrat en el Patrimoni arquitectónic de Catalnya amb identificador 29028.

Fotos preses en maig de 2021

Descripció:

És un edifici romànic llombard del segle XI-XII. Es del tipus basilical amb tres naus. Està formada per una nau central i dos laterals. La torre amb campanari és de planta quadrada, integrada a la mateixa església i un àbsis romànic, que és el que pot haver arribat als nostres dies, inclosa també la seva orientació a llevant.

La façana, de composició senzilla està a la fi d'unes escales que salven un desnivell de la part oest en la que s'han conservat restes de finestres antigues impostades en els baixos de la placa que dona a l'església. En ella es poden veure las restes de l'entrada primitiva amb un arc de mig punt, i alguns blocs de pedra bel esculpits que daten de l'any 1725, amb diverses làpides reaprofitades, algunes amb escritura hebrea.

L'àbsis va ser reconstruït reutilitzant el mateix material primitiu romànic, però es va engrandir.

A migdia és la rectoria, construïda en el segle XX que va aprofitar diverses parts de finestres anteriors de l'edifici.

A l'interior, només un tram de la nua central amb volta de canó lleugerament apuntada correspon a l'església original. La nau central està separada de les laterals per columnes de fuste llis i decorades amb motius vegetals. La nau dreta és de tipología gòtica amb volta d'aresta suportada amb mènsules amb caps d'àngels.

Història

Les referències a la parroquia de Lliçà d'Amunt es remunten a l'any 946, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès (donació de Sendret i la seva dona Elisabet del lloc pertanyent entre Licano subterior (Lliçà d'Avall), Perafita (lloc imprecís que podria trovar-se entre Granollers i La Roca) i Sant Julià de Lliçà d'Amunt.

Durant l'any 1059 es va integrar en la baronia de Montbui, que va dependre inicialment del vescompte de Barcelona i posteriorment del bisbat.

A metjans del segle XII el bisbe va cedir-la al monestir de Sant Miquel del Fai que va exercir el seu dret de presentació fins el segle XIII.

L'edifici conserva poc de la primitiva obra romànica del segle XI, i que es va començar a amplair durant el segle XV. Les obres més importants es van fer durant el segle XVI, sent afagides les capelles de Sant Abdó i Sant Senén (1563) i Sant Jacint (1600). El campanar és del segle XVI, amb indicis de que la part inferior fos del segle XV. La barana superior data de 1710.

L'any 1946 es va realitzar una gran reforma per allargar la nau de forma notable, i es va desplaçar l'àbsis a llevant reaprofitant element antics i construïnt al costat sud una sagristía que llinda amb els col·legis del poble a diferent nivell, sustituint també els pil·lars de separació de les naus per unes columnes més lleugeres que donaven una més gran amplitud visual.

Enllaços externs

Catalunya Medieval

Ajuntament de lliçà d'Amunt

Fontsaigua

Bisbat de Terrassa

Bibliografia

Auca de LLiçà d'Amunt

Anglada i Vallès, Manuel i Pladevall i Font, Antoni. "Sant Julià de Lliçà d'Amunt". Enciclopedia Catalana: El vallès occidental, el vallès oriental (Catalunya romànica, XVIII). ISBN 84-7739-271-4

Gavin Barceló, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona. Arxiu Gavin, 1990 (inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-85180-14-3.

Video

Ubicació

Veure el mapa més gran