Sant Quirc de Durro
És una ermita romànica situada a les afores de Durro, a la Vall de Boí Bohí (comarca de l'Alta Ribagorça, província de Lleida, Catalunya)
Té només una nau i absis semicircular que s'inicia amb un arc presbiteral. Només té una porta d'entrada en la façana sud, i dues obertures que limiten molt la llum interior a la capçalera i el mur de ponent. Sembla que l'església és original del segle XII, però li van fer reformes a la coberta de la nau, que apareix sobreelevada. Conjuntament amb altres 7 esglésies de la Vall de Boí va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (esglésies romàniques de la Vall de Boí). També es Bé d'Interès cultural espanyol RI-51-0007081 i Bé Cultural d'Interès Nacional català amb IPAC 3802.
| Fotos preses en agost de 2017 | |||
|---|---|---|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Descripció:
S'arriba a l'ermita a travers d'una estreta pista forestal no asfaltada, i destaca en un promontori des del que domina la vall intermèdia de Boí.
Es situa a una alçària de 1500 metres sobre el nivell del mar. En l'edifici del segle XII es poden apreciar aportacions barroques en el seu interior (no visibles per estar-ne tancada al públic). Destaquen la còpia del frontal de l'altar (l'original es troba al MNAC), la miatge d'estil gòtic de Sant Quirc i Santa Julita i el retaule barroc.
Entre els segles XVII i XVIII es va incorporar la volta de la nau i el campanar de cadireta. L'any 1996 es va completar la serva restauració.
La porta d'accés, que es troba en el costat sud te un arc de mig punt amb dovelles molt tosques. En el centre de l'absis hi ha una finestra en forma d'espitllera i un òcul petit en el mateix lloc. Al costat contrari s'obre una petita finesta quadrada per sota de la espadanya.
Frontal romànic de l'altar
El frontal d'altar es romànic i es troba al Museu d'Art de Catalunya i repressenta la crueldat del martiri de Santa Julita i del seu fill Quirze que van ser asserrats per la meitat, clavats amp puntes i espases i cremats en un calder bullent. Els estudis de l'obra la situen a principis del segle XII.
La figura entronitzada dels sants es centra a la peça a dins de la màndorla, representados como una bella Matrona y su hijo pequeño.
La cuatro imágenes de rodean la mandorla están dedicadas al martirio de los santos en los que el santo (en posición central) es martirizado por dos verdugos, excepto la del caldero en que se muestra a los dos santos.
Los dos santos son mártires de Tarso o Antioquía en la época de Diocleciano, y por tanto es difícil discernir si el personaje central de las tres escenas en que no se representa a los dos sea Santa Julita o San Quirico.
Hay diferencias entre las versiones oriental y occidental del martirio:
- En que la versión griega presenta una versión más plácida y creible de la agonia de los dos santos en que Santa Julita se refugia en Tarso ara huir de la persecución de los cristianos y es capturada, azotada ante su hijo y al presencia la tortura su hijo se proclama cristiano, momento en que el prefecto Alexandre lo golpea y mata contra las escaleras del juzgado. La madre agradece al señor el martirio de su hijo y el prefecto la pone de pie dentro de un caldero de agua hirviendo y después la decapita.
- En la versión occidental se presentan muchas variantes, muy propagadas por toda Europa a partir de Hucbaldo de Saint-Amand, autor de un martirologia muy extendido en la Edad Media. En ella no se dan detalles pictográficos a los que atenerse para realizar pinturas, pero de ella se deriva la versió apócrifa.
- La versió apócrifa es el pequeño Quirico de tres años el que se convierte en el protagonista del martirio en el que se provocan una serie de milagros como que clavos ardientes se conviertan en hielo o que se curen todas las heridas infligidas a los santos con espadas, explicando así las caras sonrientes de madre e hijo en el caldero al fuego, y de esta versión de fantasía se deriva el frontal del altar de Durro.
El altar está inventariado como bien con número 015809-000.
Enllaços externs
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Bibliografia
ADELL I GISBERT, Joan-Albert [et al]. "Sant Quirc de Durro", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7.
Videos
Ubicació
Español
Català
English