Sant Jaume de Queralbs
L'església parroquial de Sant Jaume de Queralbs està situada a la part més alta del poble de Queralbs, en la Vall de Ribes. Dedicada a Sant Jaume el major, pertany al bisbat d'Urgell. Està inclosa en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com Bé Cultural d'interès local, amb identificador 4093.
Fotos preses en juliol de 2019 | ||||
---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
|
|
| | |
|
|
|
|
|
| | |
|
|
|
|
|
|
|
Descripció:
Edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada amb àbsis semicircular per estret que la resta de la nau. Més tard es va afagir un creuer mitjançant l'adicció de dues capelles laterals. La volta de canó està lleugerament apunta, cosa que revela que és ja de romànit tardà. Aquesta església es va edificar sobre una existent més petita.
La porta d'accés és al mur de llevant, segurament per la inclinació del terreny i es troba protegida per un porxe o nàrtex. Encara conserva parts de la ferradura original rmànica a la porta, encara que els picaport és ja d'estil gòtic.
El porxe està format per sis arcs soportats per dinc columnes, totes elles decorades amb capitells diferenciats. El primer per l'esquerra (ponent) presenta a un personatge de grans dimensions agafant dues àligues, i es repeteix per la part posterior. En el segon capitell es tornen a mostrar figures humanes (2 homes i dues dones) amb vestits sumptuosos i que segurament mostren una metàfora del curs de la vida. El tercer mostra dos grifos (au mitològica grega) que estan units per la cara a la cantonada del capitell i al que una cara amb dues llengües li xuclen les ales. El quart capitell és molt semblant al segon amb fulls de palmeres als angles i la cara d'un personatge a cada costat. En el cinquè i darrer hi ha representatas quatre lleons amb els cabells finament tallats, i a la part superior sobre ells trobem un rostre humà. L'entrada al nàrtex es realitza entre la segona i tercera columnes i està un xic esviajada respecte a la porta, que es troba enfrontada amb la segona columna. La teulada està construida mab teules de pisarra amb vigues de fusta molt ben tallades i subjectades al mur de l'església.
En l'any 1606 es va allargar el temple per ponent, construint-se un cor elevat. A aquest nou tram se li va afagir un cor elevat al qual s'accedeix per una escala de pedra al costat nord. Es remata amb un discret rosetó que deixa passar la llum.
L'interior de l'àbsis està decorat amb pintures modernes que evoquen el romànic, en la que es veu un pantòcrator. També està pintada la paret de la nau en la que està inclòs l'àbsis, que per ésser més petit deixa un espai d'un petre als costats i una mica més a la part central ja que metre la voltaés apuntada, l'àbsis no ho és.
A ponent es troba el cementiri de Queralbs, al que s'hi accedeix per una escala independent de l'església, però annex a la mateixa. La construcció és del segle passat i presenta una teulada de pissarra semblant a la de l'església, per la qual cosa no desentona massa.
Retaule
En el MNAC es conserva l'altar, un retaule gòtic del segle XIV en què es representa la Passió i l'Eucaristia. Està pintat amb temple sobre fusta i procedeix de la colecció Plandiura que es va adquirir l'any 1932.
Passió i Eucaristia. Foto del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya
Història
Es cita per primera vegada l'any 978, quan es demana al bisbe Guisard la construcció d'una parròquia en el lloc de Queralbs i va se consagrada el 30 de juliol d'aquell mateix any.
Durant el segle XII, amb l'augment de població s'edifica una nova església sobre l'antiga, que era més petita. Poc desprès se li afegeix el nàrtex que està datat de l'any 1140. L'any 1194, el rei Alfons el Cast va donar els molins de la Vall de Ribes al monestir de Ripoll, on volia ser enterrat. El seu fill Pere el Catòlic va arribar a un acord amb el monestir de Ripoll pel que quedaven pel monestir els molins de Queralbs, Pardines i Ventolà, i tot el que hi havia per sota del castell de Ribes se'l quedava el rei.
L'any 1273 els habitants de Queralbs van obtenir de l'infant Jaume de Perpinyà l'ús exclusiu de les pastures. Es celebrava un mercat setmanal i una fira de vuit dies per la Verge de Setembre fruit d'un privilegi concedit el 24 d'abril de 1326 per Felip de Mallorca.
En 1339, Ramón de Ribes, procurador d'honor dels Mataplana va demanar l'infeudació de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà. En el fogatjament de 1359 es van comptar a Queralbs 41 focs. Entre 1342 i 1344 a la vall de Ribes va ser lloc de frontera entre els reis Pere III el cerimoniós o Jaume III de Mallorca, el que va propiciar atacs per del primer que van decantar el territori cap a Jaume III. Es va produir una diàspora per por a represàlies, encara que Queralbs va tenir sempre bon nom degut en part als seus formatges.
Amb el terratrèmol de 1428 se va haver de refer la volta, d'aqui la seva forma apuntada. Es dona la circumstància que les notícies d'aquell any deien que la majoria d'habitants de Queralbs van morir aquell any el 2 de febrer de 1428.
Durant els segles XVII i XVIII es van afegir les dues capells que formen del fals creuer i també la sagristia.
Podria ser que fos del mateix temps la torre del campanar, que mentre per la vessant sud presenta dues finestres, als costats est i oest presenta dues grans obertures.
L'any 1967 va ser restaurada amb la intervenció de l'arquitecte Francesc Fajula.
Enllaços externs
Església de Sant Jaume de Queralbs - Catalunya.com
San Jaime de Queralbs - Arquivoltas (en castellà)
Galería porticada de la iglesia de Sant Jaume - Claustro (en castellà)
Goigs (gozos o plegarias) de Sant Jaume de Queralbs
3digitala (detalle del pantócrator de Sant Jaume de Queralbs)
Bibliografia
Vigué, Jordi, dir.; Catalunya Romànica. Ripollès., 1987.
Camino viejo de Queralbs a Nuria
Guia botànica i estudi integrat d'itineraris de muntanya: de Queralbs a Núria (itinerari 7)
Ubicació