L'ermita de Santa Justa i Santa Rufina està situada en un prat de la Vall del Tenes en el terme municipal de Llissá d'Amunt (Vallès Oriental), provincia de Barcelona. Està molt a prop de la carretera que comunica Granollers i Caldes de Montbui,en la part més oriental de Lliçà, i encara que està a escassos 100 metres de la riera i de la carretera, queda molt dissimulada pel bosc que l'envolta. Es un Bé integrat al Patrimoni arquitectònic de Catalunya amb identificador 29048.

Fotos tomadas en mayo de 2021

Descripció:

L'ermita és un edifici romànic llombard del segle XI-XII amb reformes durant els segles XVI i XVIII. Es va cremar a la Guerra Civil i va ser restaurada entre els anys 1974 i 1982.

El temple és d'una sola nau, coberta amb teulada a dues aigües i àbsis del segle XII cobert amb una volta de quart d'esfera. L'àbsis està decorat externament amb arcs llombardes simples i disposades en quatre conjunts amb una finestra a cadascú.

Adossada al mur nord es troba la capella del Roser, construïda al segle XVIII i una petita sagritia de la que només es conserva l'estructura desprès de les obres de restauració.

A la part sud es troba el cementiri amb porta d'accés externa, refeta al segle XVI.

La porta primitiva, localitzada en el mur occidental desprès de la restauriació, és una obertura petita amb arc de mig punt.

El campanar de cadireta s'alça en un primer nivell amb arquitectura romànica i en un segon i posterior nivell del segle XVI, i per reforçar-lo es va afagir una paret lateral a mode de contrafort.

Interiorment destaquen els murs laterals que delimiten el presbiteri, també localitzats desprès de la restauració i que suposen una característica excepcional en el romànic català.

El Musei diocesà de Barcelona conserva des de l'any 1916 un retable gòtic de l'església, obra del mestre Rafel Vergós.

Història:

Las referències inicials de l'església son de l'any 1101, com procedent d'una afrontació en una donació de terres a favor del Monestir de Sant Benet de Bages.

L'any 1432 va perdre la seva condició de parròquia per romandre com a sufragània de Sant Julià de LLiçà d'Amunt. Durant l'any 1508 es va reformar la façana i el va construïr el campanar. Durant l'any 1727 es va construïr la capella del Roser i poc desprès, en l'any 1756, es va fer una reparació de la coberta.

L'any 1867 va perdre la seva funció religiosa i va ser utilitzada en ocasions puntuals.

Durant la Guerra Civil Espanyola va ser cremada i va romandre en mal estat fins que l'any 1975 va començar el procés de restauració que va durar fins l'any 1982.

Enllaços externs

Catalunya Medieval

Wikimedia Commons

Ayuntamiento de Lliçâ d'Amunt

Escapada rural

Wikipedia (historia de las santas)

Bibliografia

Auca de LLiçà d'Amunt

Anglada i Vallès, Manuel i Pladevall i Font, Antoni. "Sant Julià de Lliçà d'Amunt". Enciclopedia Catalana: El vallès occidental, el vallès oriental (Catalunya romànica, XVIII). ISBN 84-7739-271-4

Gavin Barceló, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona. Arxiu Gavin, 1990 (inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-85180-14-3.

Videos

Ubicació

Veure el mapa més gran