Sant Feliu de Barruera

És l'església romànica de Barruera, a la vall de Boí (comarca de la Alta Ribagorça, província de Llleida, Catalunya). L'església es menciona la al segle XI en els documents del Monestir de Lavaix dels anys 1072 i 1103, però sempre de forma indirecta. La al segle XIV apareixen notícies directes de l'església pel sistema de co-rectors de la Vall de Boí. Es patrimoni de la Humanitat formant part de les esglésies romàniques de la Vall de Boí.

Fotos preses en agost del 2017

Descripció:

Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, amb volta de caní lleugerament peraltada i absis semicircular a llevant. Però degut a les reformes i afegits posteriors forma una successió de volums d'aparença disarmònica. L'església s'estructura amb planta de creu llatina a la que li falta part del seu creuer nord. El camapanar està adossat a la cara sud (sudoest) i no és del mateix estil de les altres esglésies.

Només té la típica arcuació llombarda a l'absis principal, cosa que fa suposar que l'altre ha estat adossat amb posterioritat al costat sud, el qual ja no presenta els afegitons exteriors i és més baix. La part nord del transepte ja es una capella més moderna que difereix totalment a la que hi ha a l'altre costat.

A la façana principal, la porta és de dimensions contingudes degut a que es va afegir un pòrtic i davant seu una porxada que s'obre al sud i a l'oest amb arcs de mig punt. La porta segurament sigui de factura gòtica (dels segles XIII o XIV), ja que a band, està ressaltada amb dos nervis motllurats. Sembla ser que la porta principal havia d'estar en un altre lloc, ja que l'església ha anat paint modificacions, i normalment els pòrtics romànics gairebé sempre es trobaven a la façana sud.

A l'Edad Moderna es va elevar la nau tot formant un sostre mort. Al costat nord hi havia una estança de planta quadrada que feia de sagristia i va ser derruïda durant les darreres restauracions, així com una capella lateral que es trobava entre el transepte i el campanar.

El cor és un entresol de fusta que està situal a la part oest de la nau.

Història:

Els escrits dels segles XI i XII on es descriuen les poblacions de la vall de Boí no fan mai referència a l'organització de les esglésies per pboles, cosa poc habitual a la Catalunya vella. A l'estar les esglésies a les afores dels nuclis de població dona a entendre que la seva construcció va ser posterior a la dels pobles. La estructura parroquial no era gaire sòlida durant els segles XI i XII. De totes maneres, ja al segle XI es troben algunes al·lusions a l'església de Sant Feliu en els documents del monestir de Lavaix.

A finals del segle XIV es tenen coneixements directes i en les postrimeries de la Edat Mèdia i a la Edat Moderna, Sant Feliu de Barruera apareix de forma regular en tota classe de documents. En aquesta documentació es troben moltes referències al sistema de co-rectors típic de la vall. Els co-rectos havien de ser originaris de la vall i obtenien el càrrec donat pel bisbe a travers de la presentació que li feien els prohomes dels pobles de la vall. Si no hi havia pretenent per al càrrec, aquest quedava desert. Podien haver vicaris (que no eren naturals dels pobles) fent-se càrrec de les esglésies. Un dels co-rectors s'erigia en rector per un any de totes les esglésies de la vall i d'aquesta manera un rera l'altre.

Durant els anys 70 del segle passat, l'església va patir una reconstrucció eshaustiva que va produir moltes alteracions al monument, i en les que no va constar registre dels canvis, per la qual cosa avui resulta complicada la datació de les diferents estances i la seva evolució.