Sant Esteve de Canapost

L'església de Sant Esteve és una església romànica situada al nucli de Canapost, municipi de Forallac en el Baix Empordà. Durant la darrera restauració van aparèixer sepultures de l'època medieval i pintures murals a l'església.

Antigament s'havia dedicat a Sant Clet, i ja es documenta com Sant Esteve l'any 1064. A mitjans del segle XIII va passar a ser una església sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Peratallada, i actualment encara romàn de la mateixa manera. Es Bé cultural d'interès local, amb indicador IPAC 7117.

Església: fotos preses en agost de 2019 (iGuadix)

Necròpolis medieval: fotos preses en agost de 2019 (iGuadix)


Restes de la fabricació de l'òcul: fotos preses en març de 2022 (Carme Aguilera)

Interior de l'església: fotos preses en març de 2022 (Carmen Aguilera)

Descripció

En realitat es tracta de dos temples de planta rectangular que es comuniquen per dins, un de més arcaïc, d'estil prerománico del segle IX o X a la part de migdia i un altre romànico del segle XI al costat nord. Les dues naus estan terminades per ambdós absis. La comunicació entre ambdúes naus es fa a travers de tres arcs de mig punt.

La nau preromànica te un transsepte elevat i l'absis és trapezoïdal. Aquesta nau té una coberta de canó realitzada amb pedra aglomerada amb morter, mentre que la coberta del creuer ñes de ferradura. L'absis s'ilumina amb una obertura en forma de finestra. És una de les poques esglésies de la seva època que conserva la cornisa amb relleus roboïdals composats geomètricament en el fris. S'ha de recalcar que es nota que amb un transsepte elevat no hi hagi ni arc toral i arc triumfal, típic en aquestes construccions.

La porta d'entrada que hi ha a migdia te dos arcs de mig punt en gradació. En el mur sud o de migdia es poden veure fileres d'opus spicatum en la seva construcció superior.

La nau romànica està coberta amb una volta de canó i el tram presbiteral que condueix a l'absis es cobreix amb una coberta de quart d'esfera. L'absis semicircular es decora amb arcs cecs que es recolzen sobre mènsules llises.

El campanar, inacabar, és l'element més notable de l'església, ja que es va començar a construïr en estil llombard durant el segle XII. En el segón pis, emmarcant les finestres de mig punt s'ornamentes uns arcs cecs amb mènsules esculpides, i en alguna encara es veuen clarament cares, encara que han resultat molt deteriorades per l'acció de la pluja sobre la pedra.

Es va començar a construir una rosassa gòtica per a l'església que en l'actualitat està exposat a la part posterior de l'església, al trerra, juntament amb les tombes de la necròpolis. D'aquesta època es conserva un retaule gòtic de la Verge Maria de la Llet, que actualment es conserva al Museu d'Art de Girona.

L'any 2002 es van restaurar unes pintures romàniques que ocupen uns 10 metres quadrats, que es troben deteriorades, encara que s'aprecien en un fragment personatges nimbats a la volta del transsepte.

En època posterior, es va construir la porta i mur de ponent d'estil barroc dels segles XVII-XVIII que no s'ha acavat.

Necròpolis

En els períodes preromànic i romànic se solien utilitzar els terrenys adjacents de la part est o sud de l'església com a cementiri. L'Ajuntament de Forallac, entre els mesos de novembre de 2004 i maig de 2005 va realitzar una excavació arqueològica en l'entorn de l'església en la que va treballar sobre 85 tombes antorpomorfiques fetes amb lloses i 18 sarcòfags esculpits en pedra arenisca de la zona.

Algunes tombes tenien juntament amb les restes olles de ceràmica i conxes de pelegrinatge a Sant Jaume de Compostel·la datades en més de 600 anys. Les restes dels sarcòfags trobats l'any 2005 datan segons els càlculs amb Carbono 14 del segle X.

Al costat de les tombes es van quedar les restes de la fabricació en pedra d'una rosassa, que es va quedar incomplerta, com es pot veure a les fotos realitzades l'any 2022, fruit d'una visita guiada en que es va explicar el concepte, ja que passen molt desapercebudes.

Història

El topònim Caneposto ja es documenta l'any 901. Segons consta en la seva acta fundacional, la Canònica de la Seu de Girona posseia un Àlou intra terminos parrochiae de Canapost. L'any 1064 es fa al·lusió a l'església del Sancti Stephani de Canaposta en el testament del preceptor de l'església de Girona. L'etimologia del nom no queda aclarada del tot, encara que s'especula que el nom prové de Cana (pedra del camí), ja que està en un lloc de pas al costat d'un camí (la antiga via romana que unia Girona amb Ampúries).

En Canapost s'han trobat restes arqueològiques bastant importants, per exemple, la masia que hi ha a tocar de l'església te sota seu les restes d'una vil·la romana. Els Clots de Sant Julià son restes d'un santuari rupestre anterior a l'època romana, inclús es conserva un tram de l'antic traçat de la Via romana d'Ampúries a Girona.

Canapost, abans de la reunió de poblacions en Forallac, va pertànyer a Peratallada, i es dona per suposat que des de fa molt temps l'església de Canapost seria sufragània de Sant Esteve de Peratallada.

Retaule de la Mare de Déu de Canapost

En l'altar principal, segons un document de principis del segle XX, hi havia un retaule barroc dedicat a Sant Clet, i en l'altre altar un retaule gòtic de la Verge de la Llet, atribuiït al prestigiós Mestre de Canapost.

També conegut com a Retaule de la Verge de la Llet, és un retaule de fusta pintada que actualment es troba ubicat al Saló del Tron del Museu d'Art de Girona, juntament amb altres obres emblemàtiques de la pintura gòtica local del segle XV.

Les dimensions són de 2'5 metros d'alt per 2 metres d'ample. Està compartimentat en 3 taules (constituïdes per dos pots cada una) i una pradel·la. No presenta guardapols ni ornamentacions arquitectòniques annexes. En el carrer central es troben les composicions dedicades a la Verge de la Humanitat (Verge de la Llet) i a la Crucifixió, com és habitual en els retables gòtics catalans, que ocupa la part superior. Els carrers laterals es representen les imatges de Sant Nicolau a l'esquerra i la de Sant Bernat a la dreta, acompanyades a la part superior de dues escenes narratives que il·lustren episodis de les respectives llegendes.

La pradel·la es troba molt deteriorada mostra restes en la part central en que es pot identificar la part superior de Crist Crucificat i alguns instruments i símbols que evoquen la passió de Crist.

L'autor, com que a l'època no es signaven les quadres resta anònim, però en aquest cas, degut a la importància de l'obra i al seu estudi posterior, se li ha dedicat el nom de Mestre de Canapost, que potser va haver estat influenciat per l'escola francesa del cercle estilístic de Jean Fouquet, pintor francès que es va caracteritzar per la miniaturització i l'ús de la perspectiva.

Bibliografia

Punseti Puig, Daniel; Frigola Triola, Josep, Església de Sant Esteve de Canapost (pdf), Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural, Creative Commons no comercial.

Josep Mª Nolla, Vil·la romana de Mas de Dalt (Canapost), en pdf

Asensi, Rosa María; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romànica, El Baix Empordà, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84-730-66-375

Oliva i Prat, M. (1962) Noticias sobre iglesias prerrománicas gerundendes, Revista de Gerona núm. 20.

Badia i Homs, J. (1977) L'arquitectura medieval de l'Empordà, volum 1 (Baix Empordà), Diputació de Girona.

Barral i Altet, Xavier, 1981 L'art preromànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62.