Sant Esteve de Marganell

Es una església romànica que es troba en el municipi de Marganell i està inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es be inventariat, amb identificador IPAC 16668

Fotos preses el febrer de 2019 per Lidia Plaja García

Descripció

És un edifici romànic de finals del segle XI. En l'actualitat està considerat com a ruïna consolidada, donat que només ha perdut la coberta, però les parets es troben en bon estat.

L'església es bastant gran per ésser una ermita i, encara que ha estat bastant reformada, conserva la seva estructura original, com l'absis a llevant, dues capelles laterals a ambdós costats de les que només es conserva una (del costat nord), que conté l'arc millor conservat de tot el conjunt.

El sostre de l'església i de les dues capelles era una volta de canó de pedra, de la que només restes els estreps. L'absis semicircular no té cap finestra o obertura a l'exterior.

La torre es de planta quadrada, i està situada a un extrem de la façana sud, i consta de quatre nivells d'altura. L'entrada a la torre es fa des del primer pis, ja que te dues portes (una segurament d'accés exterior i una altra d'accés seguramente des del cor -que no existeix).

En l'interior queden restes de l'enguixat original amb pintura de color vermellós, encara que en la seva majoria és ja pedra vista com es veu per l'exterior.

A la part davantera es troba el cementiri municipal.

Història

El lloc anomenat Marganell es documenta ja l'any 924, i l'església es considera que ja existia al segle XI, però està plenament documentada l'any 1143, quan va ser donada l'església al Monestir de Santa Cecília.

Era la parròquia de Marganell des de llavors, va a passar a ser sufragània de Santa Cecília, i el rectos va passar a viure al monestir, per la qual cosa va regir els destins de l'església de Sant Esteve.

Durant la guerra del francès, tant l'església com el monestir van quedar molt deteriorats, i des del poble es va solicitar a les autoritats eclesiàstiques el trasllat del rector de nou a l'església, que va ser reformada en el segle XIX. Va ser llavors quan se li va afegir el campanar, el pòrtic i d'altres elements.

Amb la guerra civil va ser profanada, incendiada i devastada. De nou va ser restaurada per consolidar-la i ha quedat amb l'aspecte actual en que els mur segueixen d'empeus i en bon estat, la torre sencera en la seva totalitat, però a falta de la coberta. La casa rectoral no s'ha pogut conservar.