El Castell de Queralbs és un petit castell o torre de defensa que mai ha tingut la categoria de castell termenat. En l'actualitat està en ruines consolidades, sent un espai multi-usos per a l'Ajuntament de Queralbs.

Fotos preses en juliol de 2019
​
				​

Descripció:

Les restes d'una edificació triangular formada per 3 torres de defensa i la seva corresponent muralla es poden albirar des de l'aire. Estava situat en un entorn estatègic, segurament més per defensa per estar a la part baixa del poble. Està situat sobre un promontori estratègic anomenat "Els Pujols". En les obres realitzades l'any 2007 es van reforçar els talussos per assegurar la seva estabilitat i l'adeqüació dels murs que encara no havien col·lapsat. La solució adoptada pels tècnics que van realitzar les escavacions arqueològiques i de restauració ha pogut permetre la utilització del recinte interior per a actes culturals o activitats, aplanant la part interior del castell. Des del mateix castell s'obtenen unes molt bones vistes de la vall de Ribes.

Història:

En la documentació que es conserva a Querabls no es fa cap tipus de comentari sobre la torre de defensa o sistema defensiu de Queralbs fins que Pere IV, el 17 de març de 1375 va dictar un privilegi per la conservació de la fortalesa.

Presuposem que va ser una torre de vigilància o guàrdia que estava disposada al llarg dels camins de flanquejan la vall. Va estar vinculada als Ribes, ja que en 1198 consta documentalment que Ramon de Ribas posseïa l'església de Queralbs, la de Fustanyà i les altres de la vall.

En 1273 les terres van ser cedides als homes de Queralbs i Fustanyà. En 1277 es va refer per part de Jaume II de Mallorca.

En 1339 Berenguer de Ribes va demanar a Pere Montclar el reconeixement de la infeudació de les parròquies de Queralbs i Fustanyà, per la qual cosa en aquella època Queralbs va patir les mateixes vicissituds feudals que la vall de Ribes.

Històricament la vall de Ribes ha estat una sots-vegueria de la la Cerdanya, per tant en terra de conflicte entre els reis d'aragó i els reis de Mallorca.

Entre 1342 i 1344 la vall va ser camp de batalla on es van dirimir les seves diferències Pere IV el Cerimoniós i Jaume III el Temerari de Mallorca que va acabar amb l'absorció dels comptats del Rosselló i la Cerdanya per la Corona d'Aragó i el comptat de Montpeller venut al rei de França. Això va provocar que molts habitants del territori emigressin per evitar represàlies. A la vila de Queralbs es va prosseguir amb la vida d'alta muntanya especialment amb les pastures de vaques i cabres, i que es va fer cèlebre en època de Joan I pels seus formatges (1415 documentat en un inventari de Bagà).

En 1428 va haver un gran cataclisme que es va portar gairebé la totalitat dels mabitants de Queralbs:

"en lo loch de Caralbs prop Camprodon son mors quasi tots quants hi habitavan" (comunicació del jurat de Girona al rei de data 10 de febrer de 1428). El castell seguia en funcions ja que en 1450 i 1451 va haver-hi queixes dels pro-homes de Queralbs al veguer sobre la tinença de presoners al castell.

Encara que Queralbs segueix sent famós pels seus formatges fins a la cort de Saragossa, la seva fama va anar pujant i ja en el segle XVI la conpra-venda de formatges es va convertir en una bossa en la qual les famílines van adquirir prestigi, que va durar almenys dos segles.

El castell no apareix en cap documentació posterior però es pressuposa que per la forma de la seva destrucció va haver-se de projectar en el segle XVII, abans del Tractat dels Pirineus, segurament en la campanya d'ocupació dels francessos dels anys 1654/55.

Llegenda del castell:

Recollida per J. Amades en 1935 sobre una tradició verbal d'un veí de La Pobla de Lillet.

El senyor de Queralbs va maridar molt jove i al poc es va quedar vidu amb una filla. Com que no queria donar una madrastra a la seva filla no es va tornar a casar. Van passar els anys i un dia va conèixer una noia més jove que la seva filla, de la que va quedar totalment enamorat, amb la que va maridar. Va tenir l'obligació de fer la guerra dels moros i marxar, però quan va tornar es va trobar amb un fill al castell. Com tothom callava sobre si havia estat la dona o la filla qui havia tingut el fill, el castlà es va fer el mort. El pressumpte cadàver del senyor va quedar exposat per que tothom li dongués els seus condols i secrets durant 3 dies. La filla es va aproximar a confessar un secret a son pare: "Pobre pare, ara que sou mort, mentre jo ploraré desesperada, no faltà qui saltarà d'alegria". Al sentir el secret, la madrastra se va posar feta una fura i es va llençar sobre la filla, però el senyor es va llevar del seu repós i va dir que ja n'hi havia prou. Ja havia trobat qui havia portat la deshonra a la seva família. Va fer apressar la dona i la va fer matar per infidel i traïdora.

Enllaços:

Youtube (Queralbs)

DJI Phantom Queralbs

Catalunya Medieval

L'espai de l'home curiós: L'inquietat terratrèmol de Queralbs.

Bibliografia:

Guia botánica y estudi integrat d'itineraris de muntanya