Las Tors
Els castells de Las Tors son quatres castell del país cátaro que estan situats a la comuna de LAstours, en el departament de l'Aude. Es troben a la muntanya negra al nord de Carcassona.
Ubicats sobre un promontori rocós per sobre del poble de Las Tors, aïllats per profondes gorges del riu Orbiel i del Grésillou, eren el tancament del Cabardès que provè del castell principal Cabaret.
Aquests quatre castells formen part d'un conjunt i no tenen una estructura comuna. Se li suposa que el terreny escarpat ha fet que no fos necessari construir una gran fortaleza i el conjunt ha queat molt heterogeni.
Els quatre castells son: Cabaret, Tour Régine, Surdespine i Quertinheux, i des de l'any 1905 estan considerats com a monument històric, encara que hi ha en curs un estudi arqueològic a la part més baixa de Cabaret en la que es van descobrir a finals del segle passat poblats medievals extramurs.
| Fotos preses en agost de 2004 | ||||
|---|---|---|---|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||
Descripció:
Els quatre castells estan ubicats a sobre d'una cresta en un eix nord-sud per aquest ordre: Cabaret, tour Régine, Surdespine y Quertinheux, controlant les principals vies d'accés al Cabardès i a la muntanya negra.
Cabaret
El castell de Cabaret és la ciutadella principal amb un sistema de defensa del tipus barbacana. Està constituït per una torre al nord, un torreó al sud i al centre el cos principal del castell. El conjunt està rodejat per muralles amb una pasarel·la disposada sobre arcs cecs apuntats. El conjunt es va construir amb aparell irregular i pedres tallades per les arestes i obertures.
Durant l'any 1982 es va programar l'excavació arqueològica en el cos del castell, ja que presentava vestigis molt importants. S'han trobat molts restes de pedra calcària i pissarra, però no s'ha pogut datar el material trobat.
La primera menció del castell és l'any 1063 amb el nom de Cabardez i és el més antic dels quatre castells del conjunt.
L'any 1209, en la seva creuada contra els Albigenses, Simón IV de Montfort va assediar el castell i no va poder conquistar-lo.
L'any 1224 el castell es converteix en seu del bisbe càtar de Carcassona.
L'any 1227 durant la segona creuada contra els càtars, Humberto de Beaujeu no pot rendir el castell, encara que els seus moradors es rendeixen dos anys més tard.
L'any 1240 el castell romàn com a guarnició real.
En el segle XVI el protestants ocupen el castell i l'any 1591 el mariscal de Joyeuse els expulsa.
En 1905 Pròsper Merimée cataloga els quatre castells com a Monument històric amb identificador PA00102727.
L'any 1966 es realitza la primera restauració i des del 1994 te un programari de manteniment i salvaguarda de les ruïnes.
Tor Regina
La torre Regina es la fortalesa més recent i petita del conjunt. Esta constituïda per una torra rodejada d'una cortina parcialment esfondrada. Al subsol la torre conté una cisterna, que és la més gran dels quatre castells. La torre és de tres plantes que es comuniquen per una escala de cargol. La pedra calcària blanca és la mateixa que es va utilitzar al castell de Cabaret.
La primera menció del castell es fa l'any 1260.
En 1905 Pròsper Merimée cataloga els quatre castells com a Monument històric amb identificador PA00102727.
Durant l'any 1983 es realitza la primera restauració i des de l'any 1994 te un programa de manteniment i salvaguarda de les ruïnes.
Surdespine
El castell està molt deteriorat i és el que pitjor conservat està dels quatre.
Constituït per una torre quadrada, el cos i una cisterna. Una muralla entre les torres o cortina de forma quadrangular protegeix el conjunt. S'ha caracteritzar per la forma tan rara de les seves espitlleres i les seves quatre finestres de mig punt.
El castell es contrueix l'any 1153.
Durant l'any 1983 es realitza la primera restauració i des de l'any 1994 te un programa de manteniment i salvaguarda de les ruïnes.
Quertinhos
Quertinhos és el que esta situat més al sud en la cresta d'un pitó rocós. És el que està emplaçat més al sud, a la cresta d'un massís rocaiós aïllat. Constituït per una torre circular i una mouralla en forma de cortina poligonal.
Una avançada de forma de chicane protegeix l'entrada al castell. Per sota hi ha les restes d'una església romànica destruïda.
Eel castell es construeix l'any 1209.
Durant el segle XX es comença la seva restauració i des de l'any 1994 té un programa de manteniment i salvaguarda de les ruïnes.
Història:
Durante la Edat Mitjana el lloc pertany al senyor de Cabaret, mencionat l'any 1067, sent la seva riquesa la provinent de les mines de ferro i la seva explotació. En el segle XI només existeixen 3 castell dels quatre i els seus emplaçament van anar avolucionant amb el temps seguint destruccions i succesives reconstruccions. Els senyor de Cabaret, en aquest període van arribar a ser 22.
Durant el segle XI els castells, que son tres no estan disposats sobre la cresta, sinò que els pobles envolten els castells de la mateixa manera, amb caese forges i cisternes situades a prop d'un torreó alt i estret. Es trobes traces d'un poblat medieval en el vessant oest disposat en forma de semi-cercle seguint les corbes de nivell envontant la residència senyorial.
Els senyors de Cabaret estan molt vinculats amb els adeptes del catarisme, ja que els pobles i les rodalies dels castells van acollir nombrosos càtars. Per aquest motiu els castells han viscut els esdeveniments provocats per les creuades contra els albigesos. La fortalesa que en aquella època va pertanyer a Pere Roger de Cabaret, el qual era fidel a Ramon Roger Trencavell va combatre al costat de la defensa de Carcassona.
Durant tot el segle XIII els castells de Lastours son un important pol d'activitat religiosa càtara i el poble de Lastours rebrà nombroses cases de perfectes i molts bisbes càtars, com ara Arnaud Hot, Pierre Isarn o Guiraud Abith.
En 1209 el lloc va tenir de fer front a l'atac de Simó de Montfort i resisteix victoriosament els seus embats. Però el creuat Bouchar de Marly, que llavors era el cavaller del castell de Saissac es fet presoner per Pere-Roger. L'alliberació del mateix propicia amb la negociació la rendició de Cabaret l'nay 1211.
L'any 1223 es retornen les terres als senyos de Cabaret i tornes a tenir un altre assetjament quan es refugia el bisbe càtar de Carcassona. El senyor Pere-Roges va resistir durant alguns anys els atacs de Simó de Montfort. Però en 1227 els castells son de nou assetjats per Humbert de Beaujeu, i van acabar den capitulació l'any 1229.
Els pobles i els castells son objecte de pillatge i posteriorment son de nou reconstruits per acabar sent fortaleses reials. La Tor Regina va ser construïda per ordre del rei per afirmar la seva supremacia i construeixen el centre administratiu i militar de les sis comunitats que conformen el Cabardès.
Durant el segle XVI els castells van ser ocupats pels protestants i posteriorment van ésser desallotjats pel mariscal de Joyeuse l'any 1591.
Els quatre castells es clasifiquen com a Monument històric el 31 d'octubre de 1905. El seu estat és el de ruïna consolidada amb propietat de la comuna, que actualment s'està encarregant de la seva promoció com a Patrimoni de la Humanitat.
Enllaços:
Burgenwelt: Cabaret, tour Régine, Surdespine, Quertinheux
Ministeri de cultura, mediateca: Documents sobre Lastours (3)
Los cátaros / La ruta de los castillos
Bibliografia:
Document de classificació de les ruïnes en pdf.
Jules de Lahondès, « Les châteaux de Cabaret (Aude) », en el Bulletin de la Société Archéologique du Midi de la France, 1900, no 25/28, p. 121-139 (leer en línea - en francés)
Bajo la dirección de Jean-Marie Pérouse de Montclos, Le guide du patrimoine Languedoc Roussillon, Hachette, Paris, 1996, p. 266, 268, (ISBN 978-2-01-242333-6)
Marie-Élise Gardel, Les châteaux de Lastours, guide du visiteur, Centre d'archéologie médiévale du Languedoc, Carcassonne, 2005/2006
Marie-Élise Gardel, Bruno Jaudon, Sylvain Olivier, De Rivière à Lastours, histoire d’un village languedocien (XIIIe-XXe siècles), Nouvelles Éditions Loubatières, 2011, (ISBN 978-2-86266-634-1).
Lucien Bayrou, Languedoc-Roussillon gothique : L’architecture militaire de Carcassonne à Perpignan, Paris, Picard, 2013, 288 p. (ISBN 978-2-7084-0957-6).
Ubicació:
Videos:
Español
Català
English