El castell de Fougères és el més imponent dels castells francesos, i es diu que és el més gran del mon, ja que té una superfície ocupada de dues hectàrees. Es va construir des del segle XII al XV, i en l'actualitat està considerat com a Monument Històric (1862, 1928 i 1953).

S'emplaça a la part oest de la població de Fougères, al departament de Ille i Vilaine de la regió de Bretanya (Francia).

El castell està situat en un lloc protegit naturalment per un roquer del que emergeix una àrea de pantans, rodejat per un meandre del riu Nançon, afluent del Couesnon, que feia de veritable fossar natural.

Barbacana, fotos preses l'agost de 2019

Pati exterior, fotos preses l'agost de 2019

Descripció

El castell feudal de Fougères es va construir al llarg de 400 anys, per la qual cosa resulta ser un especial compendi d'arquitectura militar.

Les torres van anar evolucionant amb els anys, les primeres torres eren quadrades, com la d'Haye-Saint-Hilaire, Cadran o la de Coëtlogon, que ereren especialment defensives però amb estil passiu. Posteriorment es van realitzar circulars com les de Gobelins, Mélusine o Guibé, en que la defensa va canviar per no tenir punt cegs al tirar fletxes. Especialment dedicades a aquestes feines van ser les torres de Guémadeuc, Hallay i Coigny, que rodejant la barbacana eren un punt especial d'atac als enemics amb un fossar trampa. Les dues torres en forma de ferradura ja tenien espai suficient per arquers i ballesters, inclús alguna eina d'artilleria.

Les muralles estan molt ben consservades i formes tres reductes ben diferenciats:

La barbacana, travessada per un fossar inondable que correspón al primer conjunt d'obres defensives. Les torres que l'envoltan daten dels segles XII i XIII. En principi era una espècie de trampa en la que l'enemic es trobava al ben mig de tots els tirs creuats procedents de les torres.

El pati exterior, que és la zona més àmplia del castell, era l'escenari de la vida normal del castell en temps de pau i refugi per a la població en temps de guerra. En les dependències es trobaven tots els elements de la vida diària, com tallers, sitges d'emmagatzematge, capella, vivendes, dependències senyorials, hort i especialment important, el pou qe feia la provissió d'aigua fresca al castell.

El pati interior, que era el darrer refugi en cas d'atac. És el "reducte" o chatelet on s'acabaven amontegant tots els que podien entrar per la única porta que té. En les dues torres que li donen servei, la de Mélusine i la de Gobelins es troben tots els serveis necessaris per passar un setge.

A finals del segle XV, i per reforçar la defensa per la part noroest del castell, es va obrar una espècie de porta que domina els fossars. Era l'anomenada Poterna, que es una espècia d'antesala com la anteriorment anomenada barbacana. Està regida per dues torres més baixes anomenades d'Amboise que cubreixen la porta. Les torres van ser anomenades d'aquesta manera en honor a la dona de dic de Bretanya Frances II, Francisca d'Amboise.

Des del segle XII el castell es va dotar de quatre molins de blat que eren moguts per l'aigua procedent del riu Nançon. Cada molí podia subministrar 100 kg. de farina per hora, per la qual cosa el seu rendiment era molt important. Es troba a la part baixa de l'entrada davant les torres d'entrada a la ciutat.

Tota l'obra està fabricada amb pedres de granit i esquist, tallada amb aparell mixte. Les cobertes son de pissarra.

Les torres daten de les èpoques següents:

En el plànol del castell es poden veure els diferents espais explicats a dalt. Queda poca cosa de la muralla defensiva de la població, encara que hi ha una torre erigida no molt lluny del castell, anomenada, llamada Nichot.

Història

El primer Castell que va pertànyer al segle XI a la família de Fougères es va destruir en 1166 amb el setge d’ Enrique II d'Anglaterra. En realitat tan sols era una torre de fusta. Raul II, senyor de Fougères el va reconstruir en 1173 ja de pedra. Raul III va rendir homenatge de Fougères a Lluís IX, amb el que va marxar a la VII Creuada (va morir el 1256). Durant un curt espai de temps Pierre Dreux (Mauclerc) es va apoderar de Fougères per sorpresa l'any 1231 però Lluís IX va reconquerir la ciutat.

La única filla de Raul III, Jeanne, que va casar amb Hugues XII de Lusignan en 1253, es va convertir en la castelana i va construir les grans torres Melusina y Gobelins (follets), dotant a la ciutat de portes fortificades i muralles.

Felip IV de França va confiscar la baronia de Fougères l'any 1307.

El duc de Bretanya, Juan de Montfort s'hi instal·la, però Bertrand du Guesclin s'apoderà i el va retornar a Pierre d'Alençon en 1373. L'any 1428, Juan II d'Alençon va vendre el castell al duc de Bretanya per pagar el seu rescat. En març de 1449, quan França i Anglaterra estaven en treba, Francis de Surienne, un mercenari espanyol a sou dels anglesos va atacar Fougères en plena nit amb 600 homes, sent els seus habitants massacrats i la vila saquejada. L'any 1450 Surienne es va assentar i atrinxerar allà, però va tenir que rendir-se desprès de dos mesos a Francesc I de Bretanya al que la pesta va ajudar de gran manera.

Pierre II va incrementar les fortificacions al segle XV, sent dotat el castell amb dos torres d'artilleria anomenades Françoise i Tourasse. En 1488 el tinen general dels exèrcits francesos La Tremoille, va prendre el castell en una setmana. Va rendir les defenses de 3000 homes i va deixar una guarnició desprès d'ésser anexionada al regne de França l'any 1491.

Diana de Poitiers la va rebre d'Enric II en 1547. El duque de Mercœur, que va ser governador de Bretanya, es va revelar contra Enric III de Francia i es va refugiar al castell.

L'any 1793 el castell va ser pres pels chuanes i els vandeos, i les edificacions del segle XIV van ser destruides l'any 1810.

En 1828, Honoré de Balzac va passar unes setmanes a Fougères, i es va inspirar en el castell per la seva novel·la Les Chouans, publicada l'any 1829. Victor Hugo en Quatrevingt-Treize es va inspirar en la torre Melusina a l'anomenada "Torgue", que va descriure amb tot detall.

La torre Melusina té una reixa per la qual es veu el calabós, que a vegades s'ha utilitzat de sitja.

Prosper Merimée va ser el salvador del castell. Llavors era Inspector general de Monuments Històrics, i l'any 1841 va passar per Fougères i ja llavors va començar a encaminar l'any 1892 la compra del castell a la familia Pommereul per part de la comuna de Fougères per 80000 francs de l'època, dels quals la meitat la va posar l'Estat francès. Gràcies a aquesta iniciativa es va començar en aquella època a treballar en la reconstrucció per part dels arquitectes Denis Carcy i posteriorment Paul Gout que van iniciar la reconstrucció de les torres Raoul i Surienne l'any 1909.

Marca de Bretanya

Al nor la badia del Mont-Saint-Michel, al sud la badia de Bourgneuf, i entre totes dues, la frontera de les marques de Bretanya eren el Pais de Fougères, Vitré, La Guerche-de-Bretagne, Châteubriant, Ancenis, Clisson, Machecoul, Guérande..., i durant deu segles va se el teatre de la història comuna de Bretanya i el regne de França.

Va ser creada al segle VIII per la reunió de diversos comtats francs, del que el prefecte més conegut va ser el famós Rotllà. Estava pensada com tompó per evitar les incursions bretones al regne francès. En el mapa de l'esquerra es pot veure com a l'època de Carlemany se van crear dues marques importants, la marca hispànica al sud i la marca bretona a l'oest. Bretanya era un estat tributari de Carlemany com també ho eren Bohemia, Moravia, Croacia, el regne dels Àvars o el ducat de Benevento.

L'any 753 Pipí el Breu va prendre Vannes i va crear la marca bretona amb la finalitat de protegir el regne Franc de les incursions bretones.

Entre 1064 i 1065, Guillem d'Anglaterra fa diverses incursions a Bretanya.

En 1166, Enrique II Plantagenet conquista Bretanya.

En 1225, Pierre Mauclerc vu fundar Saint-Aubin-du-Cormier contra Francia.

De 1341 a 1364 es produeix la Guerra de Succesió bretona, que es trobava inscrita en una altra més generalitzada, la guerra dels Cent Anys (que va començar l'any 1337) i en què les famílies Montfort i Blois es disputaven el ducat de Bretanya. Tot va començar quan Joan III de Bretanya no va reconèixer a Joan IV, fill del segon matrimoni del seu pare Artur de Bretaña amb Iolanda de Montfort, i, encara que es van reconciliar abans de morir, els Blois no van retirar les seves pretensions al ducat, el que va desencadenar la guerra. En el context de la guerra dels Cent Anys es van aliniar els Blois amb França i els Montfort amb Anglaterra.

En 1488, en la batalla de Saint-Aubin-du-Cormier Francia derrota a Bretanya i marca la fi de la independència del ducat de Bretanya. La batalla va ser desigual, ja que el duc de Bretanya es va presentar desorganitzat, estant comandant les tropes el mariscal de Rieux, que un dia fóra adversari del duc de Bretanya i dels prínceps francesos. Van ser uns 11.5000 homes per part bretona i uns 15.000 per part francesa. Hi va haver entre 6.500 i 7.500 morts, gairebé la majoria van se baixes de les forces bretones.

La conseqüència va ser que Francesc II es va veure obligat a acceptar el tractat de Verger el 19 d'agost de 1488 en que es comprometia a allunyar a tots els estrangers contraris a França del seu dcat, i es donaven en penyora les places de Saint-Malo, Fougères, Dinan i Saint-Aubin-du-Cormier. Una altra important és que no es podia casar sense el consentiment del rei de França. De totes formes la guerra va estar reactiva fins l'any 1491, moment en que va finalitzar la guerra amb el matrimoni de  Carles VIII amb Ana de Bretanya.

Vista AR

És un projecte que es desenvoluparà per espai de quatre anys per reforçar l'atractiu dels territoris i el seu perímetre d'acció.

El desenvolupament de la realitat virtual i augmentada aplicada al lloc patrimonial ha estat possible gràcies a l'entendiment de les Universitats d'Exeter i Bournemouth (Bretaña), lEscola Superior d'Art de Bretanya, NEOMA Business Schol i l'escola d'enginyers francesos (CESI).

El projecte s'ha materialitzar en una sèrie de jocs per a nens que permeten a traves d'unes preguntes senzilles i la inserció d'una clau (pretexte), poder veure per l'ull d'un casc una fotografia de com era l'enclavament en l'època que va ser utilitzat. Per a això es realitzen una sèrie d'infografies de disseny (no fotos) que s'inserten perfectament en el lloc.

Son especialment útils per saber como era el castell a travers dels anys, i especialment com era el "logis" senyorial que en l'actualitat està en ruïna.

Enllaços

Blogspot de la Société d'Histoire et Archéologie du Pays de Fougères

Web oficial del castell de Fougères

Pàgina de la Oficina de turisme de Fougères

Wikipedia en espanyol

Casteland (página dedicada als castells i al patrimoni francès)

Guía de turisme de Fougères

Dossier de premsa de l'Ajuntament de Fougères

Vistes del castell de Fougères abans de la restauració, realitzades l'any 1832, INHA

Imatges i postals antigues del castell de Fougères guardades al museu de Bretanya

Bibliografia

Vicomte Le Bouteiller, Notice sur le château de Fougères, in Comptes-rendus, procès-verbaux, mémoires de l'Association Bretonne, Quarante-huitième congrès tenu à Fougères, 300 p., Imprimerie-Librairie-Lithographie René Prud'Homme, Saint-Brieuc, 1909, p. 72-263. Disponible en Gallica.

Émile Pautrel, Le château de Fougères, 1924, Réédition Le Livre d'histoire-Lorisse, Paris, 2012, 91 p., ISBN 978-2-7586-0687-1.

Syndicat d'Initiative de Fougères, Notice sur le château de Fougères (Citadelle du Duché de Bretagne), Imprimerie de la Chronique de Fougères, Fougères, s.d., 38p.

Jean Mesqui, Le logis du château de Fougères, in Bulletin monumental, 2001, vol.159, p. 334-335, Disponible en Persée.

Service du patrimoine de la Ville de Fougères, Laissez-vous conter un château fort médiéval, Studio et Imprimerie Labbé, Lécousse-Fougères, 09/2009, 4p.

René Cintré, Le château de Fougères, Éditions Ouest-France, Rennes, 2011, 32 p., ISBN 978-2-7373-5473-1.

Julien Bachelier, Le château médiéval de Fougères Un siècle de recherches, in Cent ans d'histoire et d'archéologie en Pays de Fougères, Actes du Colloque du Centenaire de la Société d'Histoire et d'Archéologie du Pays de Fougères (14 septembre 2013), S.H. A.P.F., Fougères, décembre 2014, 159 p., p. 9-54.

Christel Douard, Dominique Le Doaré, Le chateau de Fougéres, Editions JOS, 16 p., disponible a la biblioteca del Institut de Documentation Bretonne et Européenne

Videos