Castell de Cardona
El Castell de Cardona es la fortalesa medieval més important de Catalunya. Està situat dalt d'un turó a la vall del riu Cardener.
| Entrada, fotos preses l'agost de 2018 | ||||
|---|---|---|---|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
> |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Descripció:
El castell de Cardona es troba sobre una muntanya cònica ubicada a 585 metres sobre el nivell del mar, a l'extrem oriental d'una petita serra que es perllonga des del castell i la ciutat cap a ponent.
La fortificació de Cardona ha pasat per difernts fasses des del segle XVII:
Després de la Guerra dels Segadors (1640-1652) es va fortificar el vell castell medieval amb paràmetres moderns. El primer projecte va ser obra d'Ambrosio Borsano i data de 1682. Llavors es van construïr els baluarts de la primera corona en torn al castell ducal, encara sense fossar exterior i camí cobert.
Durant la Guerra de Successió (1702-1715) el castell contava ja amb elements típics de les fortificacions modernes: els baluarts i les bateries exteriors. La única obra nova de certa importància va ser el polvorí principal, situat al peu de la Col·legiata i la reconstrucció del baluart de Sant Llorençrenzo.
A partir de la Guerra del francés (1808-1814) la fortalesa va viure els canvis estructurals més importants i es van fortificar part de les obres exteriors. Es van enderrocar i es van refer els baluarts més danyats i es va reforçar tota la muralla. Es va transformar l'església en recinte militar. Es va construïr sobre el segle XVIII la casamata que protegia amb artilleria el camí cobert. Des de la guerra del Francès consta de dues parts, la primera amb un búnquer i cinc canyoneres i una segona superior amb quatre troneres.
La Torre de la Minyona és una torre escapçada d'orígen medieval del segle XI. La torre 10 metres d'altura, que originàriament arrivaba als 20 metres. A més de servir per la vigilància era un bon polvorí i un excel·lent calabós.
Sant Vicenç de Cardona és l'església situada a l'interior del castell. Es desconeix l'arquitecte, però es va construïr en temps de bescompte Bermon I, entre els anys 1029 i 1040. Actualment està totalment restaurada i en perfecte estat.
L'església disposa dels elements propis del romànic català, però diferenciant-se de l'arquitectura llombarda, encara que recollia alguns elements de la mateixa, com la utilització dels aparells de pedra i la decoració típica llombarda.
L'església medeix més de 19 metres d'altura, oferint una nau central de gran tamany i dos laterals molt estretes i altes. El presbiteri i l'àbis central estan sobre-elevants perquè a sota existeix una cripta que consta de tres naus dividides per dues fileres de columnes mololítiques sense ornamentació. Te un cimborri octogonal i una arquitectura molt ordenada. Es creu que l'any 1019 es va crear una comunitat agustina que habitaba una badía en el lloc on ara es troba l'esglèsia.
Història:
El castell apareix documentat per primera vegada a l'època carolingia (segle VIII), quen va ser destruït per una razzia sarraina. Posteriorment Lluís el pietós el va ocupar i restaurar l'any 798 per preparar la conquesta de Barcelona. La revolta dels nobles Aissó i Guillemó l'any 826 va fer fracassar el començament de la reconquesta i va propiciar el despoblament de la anomenada Catalunya Central. La fortalesa va ser restablerta definitivament a la repoblació iniciada per Guifré el Pilós l'any 886. Les cartes de poblament de Cardona, d'època indeterminada es sitúen entre els anys 872 i 878 (altres consideren que eren posteriors, dels anys 880 i 886), van ser lliurades pel Compte als pobladors de Cardona.
L'any 986 ja es parla del llinatge dels Cardona, desdendent dels bescomptat d'Osona, títol que va progressar a bescomptat de Cardona. L'any 1040 Folc de Cardona va originar la Baronia de Cardona. El castell en aquestes èpoques era una propietat dels Comptes de Barcelona després de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
El rei Jaume I va tenir una rebel·lió interna en la que van participar activament Ramon Folc III i Ramon Folc IV de Cardona que no va prosperar. L'any 1280 Pere II va reconèixer als Cardona les jurisdiccions civil i criminal, desprès de la revolta protagonitzada pel bescompte i altres nobles catalans. Ramon Folc V va participar en la defensa de Girona contra les tropes franceses l'any 1285.
Hug Folc II de Cardona va participar en l'expedició a Cerdenya amb Pere el Ceremoniós en 1354 i va aconseguir la creació del ducat de Cardona l'any 1375. En la creació s'enumeren molts castells i possessions que li van se concedits al compte.
La família va arribar a ser tan poderosa que a vegades col·laboraven amb el poder reial i d'altres s'enfrontaven. Van arribar a ser consellers del rei Martí l'Humà, Joan II o el mismísim Ferran el Catòlic. En 1491 Cardona va passar a ser Ducat, i amb això els comptes van incorporar territoris i títols nobiliaris.
Durant el segle XV el ducat de Cardona va ser la família més influent de la Corona d'aragó, just per darrera de la casa reial. Se'ls va anomenar "reis sense corona", i disposaven de dominis a Catalunya, Aragó i València, i vincles amb les cases reials de Castella, Portugal, Sicília i Nàpols.
En 1575, a la mort de Francesc d'Aragó i Cardona sense successió, el ducat va passar a mans de la seva germana, casada amb Diego Fernandez de Córdoba, marqués de Comares. Des de llavors es va produïr la disgregació del ducat fins la la dissolució total de l'herència al segle XVIII, quan el ducat va passar als ducs de Medinaceli (de la Cerda), que encara el mantenen en l'actualitat.
El castell de Cardona va ser l'últim reducte de la guerra de successió espanyola contra l'exèrcit borbónic de Felip V. En 1705 la vila va jurar obediència al arxiduc Carles III. Va patir un dels setges més cruents de tota la guerra, però el defensor, Manel Desvalls i de Vergós va poder fer front amb menor nombre de soldats a l'exèrcit del Compte de Muret, en nombre de dos mil i deu mil per cada bàndol. Per evitar la repressió contra la població de Barcelona, que ja havia caigut, el duc de Berwick va exigir la capitulació de Cardona, que es va produïr set dies més tard, el 18 de setembre de 1714. En la capitulació es va respectar la vida i les hisendes dels soldats i oficials residents i de tots els habitants de Cardona.
A principis del segle XX la fortalesa va perdre la comandància i es va sumir en l'abandó. En 1931 la canònica de Sant Vicenç, d'estil romànic, va ser declarada Monument Nacional, i l'any 1949 la resta del conjunt patrimonial. Des de 1876 acull un parador de turisme. L'any 2001 la gestió i conservació del castell de Cardona es va transferir a la Generalitat de Catalunya.
Durant l'any 2014 es van realitzar obres de rehabilitació del castell de Cardona amb una inversió de 223.000 €.
Es pot destacar la recreació de la Guerra de Successió en un espai museístic totalment renovat.
Enllaços:
Mapa de patrimoni de la Generalitat
Visita Guiada a Sant Vicenç de Cardona (dossier del Museu d'Història de Catalunya)
Itineraris al voltant del castell de Cardona (dossier del Museu d'Història de Catalunya)
Campanades a mitjanit, pel·lícula rodada en Cardona i la seva Col·legiata
Bibliografia:
Jordi Gironés i Vilardebó, "Castell de Cardona: el llinatge dels Cardona" en la web Castells Catalans, abril del 2008.
Catalunya Románica, vol. XI El Bages. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1984, p. 143 a 151. ISBN 84-8519-457-8.
Meritxell Gisbert i Traveria, Cartografia de Cardona: de la Guerra de Successió a la Guerra del Francès", 1717 - 1858, Cardona. Ajuntament de Cardona y Fundació Cardona històrica, 2011, 256 páginas. ISBN 9788460651802.
Español
Català
English