Castell de Benedormiens

El Castell de Benedormiens o Castell d'Aro és un monument històri del municipi de Castell d'Aro, pertanyent a la comarca catalana del Baix Empordà, a la província de Girona declarat Bé cultural de interès nacional.

Entrada, fotos preses l'agost de 2016
IMG_3379_0.JPG IMG_3380_0.JPG IMG_3386_0.JPG    
    IMG_3382_0.JPG IMG_3383_0.JPG IMG_3385_0.JPG

Descripció:

Benedormiens.svg.pngEstà situat al costat de l'església parroquial de Castell d'Aro, a la part més costeruda del poble. El castell, possiblement degut a ésser un edifici propietat de l'Ajuntament, ha estat molt alterat de la seva fesomia original. La part antiga es conserva al costat est, just al costat de l'església. Son les restes de l'època medieval que resten, datats entre els segles XII i XIII.

En el costat est destaca la gran porta de mig punt amb doveles, un mur amb espitllees estretes (una amb el toc d'un arma de foc) situades a la part inferior del mur. A la part superior es troba una finestra gòtica amb tres lòbuls.

En el passadís d'accés al pati es troba un sostre amb volta de canó, amb arc de mig punt i doveles molt ben tallades.

Els vestigis més antics poden datar dels segles XII a XIV, amb alguna redistribució dels segles XVI i XVII. La restauració que va fer l'Ajuntament en els anys 70 del segle XX va fer malbé l'aspecte original d'aquest edifici.

En l'actualita és un centre cultural que té 5 sales d'exposicions amb noms que fan referència a personatges històrics relacionats amb l'edifici.

L'any 1996 fa se nomenat per la Generalitat Bé cultural d'interès nacional.


Història:

El primer document en què s'esmenta el castell anomenat Benedormiens ("castrum appelatum Benedormiens") data de l'any 1041 i fa referència a una reunió que va tenir lloc a Santa Cristina d'Aro entre la condesa Ermessenda, vídua de Ramón Borrell, el bisbe Pere Roger de Girona, l'abat Landrid del Monasteri de Sant Feliu de Guíxols i els senyor de Pals. El castell es va cedir a l'abat Landrico del monasterio de San Felíu de Guixols juntament amb delmes i primicia de la parroquia de Santa Cristina.

L'any 1052 l'abat Arnau de Sant Feliu va cedir el castell a Bernat Gaucefredo, membre de la familia de Pals, que va morir en estranyes circumstàncies. L'any 1099 l'abat dona l'usufructe al seu germà Ramon Gaucefredo, en contra de l'usurpació que va fer el fill de Bernat. L'any 1197 l'abat de Sant Feliu dona la possessió del castell a Guerau de Lledó a canvi de jurar homenatge.

Desprès del segle XII es deixen de tenir notícies del nom Benedormiens, i apareix primer el nom d'Aradís (1078) i "castrum Aredo" ben entrat el segle XIV (document de Pere IV "el cerimoniós" que l'any 1372 va vendre el dret de "bovatge" (impost que cobraven els reis a l'inici del seu regnat). Llavors hi havia uns 73 focs a la població.

L'any 1462, durant la guerra dels remences, el castell va ser incendiat, resultant amb danys d'importància i va entrar en decadència. Durant el segle XVII el castell va passar a dependre de la Corona, formant la badia reial de la Vall d'Aro. L'nay 1879 va have un altre incendi (aquest fortuït) que va afectar bona part de l'edifici de forma considerable.


Enllaços:

Castells catalans

Youtube (castells catalans)

Catalunya Medieval

Mapa de patrimonio de la Generalitat


Bibliografia:

Catalunya Romànica,vol. VIII L'Empordà I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 190 a 191. ISBN 84-7739-098-3.

El castillo de Benedormiens y su zona de influencia (Miguel Oliva Prat)


 

Català