Santa Anna

El monestir de Santa Anna es troba escapolit del soroll de la Plaça de Catalunya de Barcelona a la seva esquena i molt propera pel carrer de Ribadeneyra. Dona nom al barri de Santa Anna, que és una part del mal anomenat "Barri Gótic".

Fotos preses en febrer de 2013

Història

L'antic monestir de Santa Anna conté a més de l'església el claustre i la sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII.

L'any 1141 l'ordre del Sant Sepulcre va enviar un monjos, dirigits per Guerau amb l'objectiu d'establir-se a Barcelona i des de la ciutat comptal a la resta de la península ibérica. Ja en l'any 1145 es té constància del primer prior, anomenat Bernat, antic canònic de la catedral de Barcelona, que es va encarregar del monestir, mentre que Guerau ho feia per tota la península.

L'esglèsia original estava més propera a la catedral de Barcelona, però ja l'any 1177 es té constància de l'edificació de l'esglèsia actual, gràcies a les donacions en favor de la comunitat.

El monestir va tenir moltes cases filials, com la del Sant Sepulcre d'Olèrdola (1175), Sant Sepulcre de Peralada (s. XVII), Sant Miquel de la Comanda (1261), el priorat de Marcèvol (siglo XIII), el lledó de Valls (1376) i Sant vicenç de Garraf (1421).

El 1423 es va unir amb el monestir de Santa Eulàlia del Camp, i amb aquesta unió es va passar a denominar de Santa Anna i Santa Eulàlia.

L'any 1489 va ser suprimit l'orde del Sant Sepulcre, que es va incorporar a l'Orde de l'Hospital, però el monestir de Santa Anna va continuar anomenant-se del Sant Sepulcre.

El monestir va acollir les Corts de Barcelona l'any 1493, convocadas por Ferran el catòlic. A partir de 1592 va passar a ser una col·legiata secular i el seu prior Jaume Castellar va ser escomunicat per la seva oposició. El que ara és la parròquia de Santa Anna es va crear l'any 1822. Durant la Guerra Civil va rebre danys, els més greus a la cúpula, que posteriorment va ser reconstruida amb un cimbori de maons.

En 1991, sent rector Jordi Farré es va recuperar la relíquia del Sant Sepulcre que havia desaparegut durant la Guerra Civil y es va restaurar el "Jubileu dels Perdons".

Priorat

El seu patrimoni, aconseguit mitjançant donatius i deixes pies, incloïa propietats a Barcelona, Palafrugell o Montras, donats per Alfons el Cast al desembre de 1194. Durant molt temps i fins el segle XIX PAlafrugell va ser domini compartir pels monestirs de Santa Anna del Sant Sepulcre, de Sant Miquel de Cruïlles, de Sant Pere de Galligants o de San Felíu de Guixols.

Arquitectura

La construcción de l'església va iniciar-se a mitjans del segle XII en Període romànic. El monestir va ser edificat per l'arquitecte Ramon Amadeu, amb l'església col·legiata de Santa Anna. La construcció va continuar durant els tres segles següents ja en període gòtic.

Es conserva l'estructura romànica origial del temple, amb absis quadrat i planta de creu llatina, coberts per una volta de canó, lleugerament apuntada del segle XIII. La porta és d'estil gòtic de l'any 1300. En el segle XIV es va allargar la nau que ja va ser coberta amb volta de creueria d'estil gòtic i en el segle XV es va construir el cimbori.

Durant la Guerra Civil el cimbori va quedar destruit i es va haver de reconstruir amb maons.

La capella dels perdons, del segle XIV està situada a l'esquerre de l'àbsis.

Monument històric

El 10 de desembre de 1881, l'església de Santa Anna va ser declarada com a Monument Històric-artístic amb número BIC de referència Ri-51-0000029, per darrera de l'església de Sant PAu del Camp i la de Santa Àgata (totes dues a Barcelona ciutat). Está catalogada como Bé Cultural d'Interés Nacional per la Generalitat de Catalunya amb el número 21-MH. A la façana de l'església hi ha una petita làpida commemorativa d'aquesta circumstància, com es pot veure en una de les fotos de dalt, que va se col·locada desprès de la publicació del 8 de gener de 1882.

Com altres esglésies de la ciutat, està oberta al públic i amb una mòdica entrada es pot visitar el seu interior monàstic, especialment el claustre gòtic i la sala capitular, a més de l'església i les capelles. En aquesta església també es realitzen concerts per part de la ciutat.

Hospital de Campanya

Donat que l'església està en una zona molt castigada on hi ha molts sense sostre, es va promoure el desenvolupament integral de la persona, en la que se l'acull (evitant la despersonalització de la ciutat de Barcelona), es protegeix (realitzant una escolta activa de la persona que sofreix generant espais de reciprocitat i igualtat), es promou (oferint sortides per al desenvolumpament personal i espiritual) i s'integra la persona de nou en la societat a travers de la comunitat de creients.

Jesús sense llar, escultura figurativa de Timothy Schmalz, realitzada en bronze, es va instal·lar a la placeta de Santa Anna per donar visió als sense sostre que tant protegeix l'església de Santa Anna. Aquesta esculptura és una còpia de la original que es troba al Regis College de la Universitat de Toronto, i que té diverses rèpliques a Dublí, Riu de Janeiro, República Dominicana, Sant Pere del Vaticà, l'Almudena de Madrid i així fins 100 més que estan diseminades per mig mon.

L'Església de Santa Anna s'ha caracteritzat per donar ampara a persones sense sostre, especialment immigrants, amb la possibilitat de 20 pernoctacions i 200 àpats diaris. L'anomenat Hospital de Campanya es va instal·lar a la primera planta de l'edifici parroquial per donar atenció sanitària als sense sostre, fruit de la col·laboració amb els hospitals del Sagrat Cor i de la Fundació Quirón.