Santa Maria de Lavaix
El monestir de Santa Maria de Lavaix es troba actualment en ruïnes que, la major part de l'any, queden ocultades per les aigües del pantà d'Escales, al terme municipal del Pont de Suert, Alta Ribagorça.
| Fotos preses l'agost de 2017 | ||||
|---|---|---|---|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Història
Durant l'any 848 es va fundar el monestir de Sant Julià de Sentís per l'abat Trasoad. Va ser traslladat a un lloc anomenat Vilanova, que era més o menys l'actual emplaçament de Lavaix. El nom prové de la descripció del lloc "in insula qui vocant Lavagliu". Al mateix temps obté del compte Frèdol de Tolosa de Llenguadoc la immunitat en els conflictes que hi hagués per les lluites comptals en que el compte intervingués.
L'any 939 passa sota jurisdicció del bisbe Ató de Bigorra. La dotzena de membres de la seva comunitat queda lligada al bisbat de Roda. Durant l'any 947 es comença a observar la regla de Sant Benet per part dels monjos de Lavaix. Va obtenir de nou una altra carta d'immunitat per part del compte de Pallars i Ribagorça Ramón II. Entre l'any 947 i 1092 el monestir va practicar la regla i va ampliar les seves dependències monacals.
El monestir tenia diversos altars, servits per un monjo sacerdot amb diverses advocacions: Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan, Sant Llorenç. El monestir romandrà en terra de frontera i va tenir molta importància estratègica, per la qual cosa, tant els comptes de Pallats, com els de Ribagorça procuraven el seu benefici amb donacions que van fer forta la seva situació.
L'any 1092 Ramon de Roda, bisbe de Roda va imposar la regla canònica per tenir un control més gran sobre el monestir. Degut a això el papa Pascual II li adscriu el monestir que fins llavors havia estat sote el mandat del bisbe de Lleida.
En 1112 el monestir de Sant Genís de Bellera (que estava al terme municipal de Senterada -Pallars Jussà), també Benedictí, va caure den decadència i finalment va ser absorbit per Lavaix, encara que va continuar sent una parròquia.
En 1140 es fa efectiva la protecció per part dels senyors d'Erill, els quals inicien la construcció d'una església més gran amb un claustre annex. Les ruïnes del castell encara romanen avui dia, encara que semi-soterrades en el fang del pantà.
L'església tenia planta de creu llatina amb una sola nau i capçal de tres àbsis. El claustre tenia 16 capitells i protegia el panteó familiar dels barons d'Erill, i al voltant d'aquest pati la resta d'habitacions per a la comunitat.
En 1223 el bisbe de Lleida Berenguer de Erill, pertanyent a la familia protectora del monestir, va restaurar l'ordre monàstica i la va adscriure al Císter, sota la guia del monestir occità de Bonafont. El monestir va crèixen en impotància i en 1230 va tenir un monasteri filial, Santa María de Fontclara al Baix Cinca. Se li van fer les reformes i ampliacions, contant amb un palau abacial i un altre senyorial, que segurament siguin les restes del Castell de Lavaix, que es troben en el turó que domina el monestir pel nord.
Va continuar rebent donacions, inclús de esglésies senceres, com la d'Aren en 1408, arribant a tenir 33 alous, 2 castells, 4 priorats, 24 esglésies, 1 salina i 25 villes.
En la Edad Moderna el monestir en primer lloc es va estabilitzar i desprès va caure en decadència. En aquell moment es va restaurar l'església segons el gust de l'època: el Barroc.
En 1821, degut a la desamortització, i a pesar que els monjos van continuar vida monacal uns anys més, va quedar bastant tocat i finalment va ser abandonat. Va sofrir danys a causa de les guerres carlistes i va ser expoliat en diverses ocasions. En 1821 es van subhastar els seus bens, en 1833 es va cremar la seva biblioteca, en 1835 es va fer efectiva la exclaustració i el 1874 es van suprimir tots els privilegis que li quedaven. Santa María de Lavaix va passar a ser un santuari de la parròquia del Pont de Suert.
En 1950 amb la construcció del pantà d'Escales, que va anar cobrint el que quedava de santuari, va començar a desgranar les parets del mateix i inexorablement va anar derruint-se amb el temps. En l'actualitat es pot veure estacionalment l'enclau amb les restes de Lavaix, degut a que l'aigua no cobreix totalment la zona. Per això estan realitzant excavacions i prospeccions de tot el que ha quedat enterrat al subsol.
L'església
És l'espai més vist des dels anys 50, encara que actualmente està totalment derruïda. Era d'una sola nau amb volta de canó. La nau estava dividida en tres trams seperats per arcs. Tenia una capçalera amb tres àbsis semicirculars, sent el central un xic més gran que els laterals. El transcepte estava més baix que la nau i és per això que la seva vota no es troba tallada per la del creuer.
Les reformes del barroc van substituir l'àbsis central per un presbiteri més profund de planta rectangular. Com a les esglésies de la vall de Boí, la porta es trobava a la façana oest, de mig punt amb arquivoltes. En aquella façana, a més, hi havia 3 finestres, de les quals sembla que la central era eriginàriament romànica i amb arquivolta. La façana acabava en una cadireta amb 5 ulls distribuïts en tres pissos.
El monestir i el claustre
Es diu que els 16 capitells del claustre van ser tots expoliats i que les pedres del monestir vàren ser reutilitzades pels veïns del Pont de Suert per construir les seves cases. Se sap poc de la forma del monestir i del claustre, si be sembla que el Palau Abacial es trobava a costat de l'església vella del Pont de Suert i el castell abans mencionat pogués trobar-se sobre un túnel en el quilòmetre 345,5 de la N-260.
Vestigis
Queden alguns elements escultòrics i arquitectònics en l'espai dedicat al monestir que es troba a la Colecció d'Art Sacre de la Ribagorça, situat en l'antiga església de l'Assumpció del Pont de Suert.
També hi ha alguns fons en els museus MNAC i Frederic Marès amb títol "procedència desconeguda", alguns capitells que podrien ser del monestir. També es van reaprofitar moltes pedres tallades que es troben en construccions de cases del Pont de Suert, i a la casa Junyent d'Esplugues de Llobregat es van trobar dos capitells que es conservaben a la casa del farmaceùtic del Pont de Suert. En les excavacions del l'any 2016 es van trobar algunes peces més que son motiu d'examen en l'actualitat.
Enllaços
ICGC (Instituto cartografico de Cataluña)
Quina la fem? (f0t0s antigues del monestir)
III Congrés Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (ACRAM), Sabadell 18-21 mayo del 2006
Bibliografia
Santa Maria de Lavaix (Catalunya románica, vol XVI La Ribagorça), Joan Albert ADELL i GISBERT. Enciclopedia Catalana, Barcelona 1996. ISBN 84-412-2511-7.
Inventari d'esglésies 2 -Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Josep M. GAVÍN. Arxiu Gavín Barcelona 1978. ISBN 84-85180-09-7
El Pont de Suert. Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera, Jordi BOIX. Enciclopedia Catalana - Gran geografia comarcal de Catalunya, 12. ISBN 84-85194-47-0.
El cartoral de Santa MAria de LAvaix: el monestir durant els segles XI - XIII, Ignasi PUIG I FERRETÉ. Societat Urgel·litana, 1984.
Español
Català
English